... la isla bonita

Hola a tots,

Aquest cap de setmana hem estat a North Stradbroke Island, una illa que està molt a prop de Brisbane. És una illa molt especial, seria com una Formentera de Brisbane; hi viuen unes 3000 persones dedicades bàsicament a fer surfing, a estudiar tortuges, balenes i dofins i a viure la vida de manera relaxada.

Vam arribar el divendres ja que ens vam apuntar de voluntaris a una exposició sobre tortugues que organitzava la Universitat. La nostra tasca (i la de 70 voluntaris més) era preparar les diferents activitats de la festa del dia següent i, dissabte, atendre a la gent. Nosaltres ens vam encarregar de guarnir i preparar una sala on hi havia com una mena de trivial sobre tortugues per a nens. La veritat no vam treballar gaire, però vam conèixer molta gent que va valer la pena. Ens vam fer molt amics d'una brasilenya, Maria, dues de Malàsia (malasianes?, malasianeses?, malesianines?...) i dues aussies. Per fi, hem contactat amb un natiu!. Ens vam intercanviar mòbils i esperem seguir en contacte amb elles. El centre de recerca ens va pagar el menjar (trist) i l'allotjament (dormíem 6 noies i l'Albert), (jijiji de part de l'Albert). En aquesta illa, la marea baixa bastant i passejant per la zona que havia quedat seca ens vam quedar mirant a l'horitzó fent fotos. De sobte, i com que estàvem quiets, van començar a aparèixer centenars (de veritat!) de crancs petits per tot arreu. A la que ens movíem es ficaven dins la sorra i desapareixen immediatament. Si estàvem quiets tornaven a aparèixer. Vam repetir aquest procés (tan tonto i excitant) unes 5 vegades (dues amb les malasianes, malesianeses, malesianines....?) i l'hem gravat en video.

Dissabte, havent dinat i després de servir de voluntaris, vam anar a la zona més maca de la illa.: Point Lookout. La traducció del nom és algo així com un "mirador" i li va posar en James Cook (el descobridor de Austràlia, en 1770), pq es poden veure les balenes passar en època migratòria. Hi ha una zona de penyasegats miradors espectacular des d'on (si tens sort i paciència) es poden veure tortugues i dofins jugant. Nosaltres "només" vam veure tortugues i va ser una gran experiència. En aquest lloc, la Yolanda es va posar a xerrar amb una parella d'aussies de 50 o 60 anys que havien estat a Barcelona i ens van demanar el telf per a convidar-nos a sopar. A veure si compleixen!A més a més, com podeu veure en les fotos té unes platges enormes, on no hi ha gairebé ningú. Sembla que puguis tenir la platja per a tu sol.












Vam fer nit en un alberg molt surfero que organitzava sortides per a fer snorkelling (submarinisme sense bombona), amb ulleres i tub. Lamentablement, la mar estava massa moguda i ens vam quedar amb les ganes de fer-ho però ja tenim una excusa per a tornar-hi. Com que no vam poder fer snorkelling, vam anar a la platja de surf. És una platja de més de 30 km. A la foto es pot veure com arriben les onades i estan tots els surfistes esperant. És una de les millors vistes de les que hem gaudit. Tot i ser un mini-poble, Point Lookout té una de les millors gelateries on hem estat i òbviament ens hi vam posar les botes! (quins grans records). Vam caminar per les platges varis cops. Un moment divertit va ser quan caminant pel matí, la marea baixa molt ràpid i es formen com llacunes i els animals queden atrapats a la sorra. Així vam fotografiar aquesta medussa blava que és bastant perillosa. A més a més, vam veure un super cranc (d'un pam de diàmetre) córrer davant nostre des d'una llacuna fins a al mar. Per als amants de les consoles, a l'Albert li va recordar a la pantalla de la platja de Super Mario Cars.
Finalment, a la tornada, vam preguntar a un noi quin tren havíem d'agafar per anar a Brisbane, ens va preguntar d'on érem i quan va saber que érem de Barcelona va voler acompanyar-nos amb cotxe a casa. Resulta que havia passat unes setmanes viatjant i emborrantxant-se per Espanya i li va encantar Barcelona. És curiós que entre els joves aussies és una pràctica molt comuna estalviar per agafar-se uns mesos de vacances per veure món.... com que estan tan lluny de tot. Era un tio un pel raro (canta en un grup que fan reggae i hip hop amb dues bateries, un baix i un djidgeridoo). També ens vam intercanviar mòbils. Esperem tornar a quedar amb ell pq ens va caure molt be.

Bffff res més, ja estarem en contacte per mail. Hem titulat al post, la isla bonita, pq ens vam passar el cap de setmana cantant aquesta cançó de la Madonna, que ben bé podia referir-se a Stradbroke.

Tropical the island breeze
All of nature wild and free
This is where I long to be
La isla bonita

Una forta abraçada.

PD: Confirmem que tot i que el restaurant es diu Spanish Tapas Bar, la Yolanda no va disfressada de res. Seguirem informant.

... anar fent

Hola a tots.

Ep, aquuest cap de setmana ens hem quedat per Brisbane per estalviar una mica en vista de les proximes excursions que tenim. Aixi doncs, hem estat per casa aprofitant la calor que fa. Hem trigat una mica en posar el post pq ens vam deixar la camara de fotos al cotxe d'un amic i fins ahir no ens la va tornar.

Dissabte al matí, vam anar a Mount Coot-tha, és un mirador des d'on hi ha una espectacular vista de Brisbane, juntament amb les dues illes més properes a Brisbane, Stradbroke i Moreton. Precisament aquest cap de setmana anem a Stradbroke a fer de voluntaris a la turtlefest. Cada any, per aquestes dades, en un centre de recerca marina fa una jornada de portes obertes per a que la gent de Brisbane vingui amb els seus nens a veure els animals. Cada any és una temàtica diferent, l'any passat estava centrada en balenes i ratlles i aquest any a les tortugues. Pel que ens han explicat, simplement es anar divendres a preparar-ho tot (inclus pescar les tortugues) i durant dissabte estar allà de suport. A canvi, ens donen de dinar i dormir.

Seguim en dissabte. Alla també vam fer una caminata d'uns 5 km per la reserva de Mount Coot tha amb l'objectiu de veure una catarata relativament famosa, però estava completament seca. També haruíem d'haver vist algunes obres d'art aborígen repartides pel bosc, però no eren gaire impressionants. Realment ,és veritat que Austràlia és el pais més sec del món. Tenen molts problemes amb l'aigua i segurament aquest any tindrem restriccions. El pitjor de tot,és que en són del tot conscients ja que tots tenen el seu jardinet amb piscina. Per això, hi ha forces diners dedicats al tractament d'aigües, i per això l'Albert pot treballar. Concretament, l'Albert està en un projecte per modelitzar els processos que ocorren en una canonada per tal de poder minimitzar les olors produïdes en els colectors d'aigua residual que condueixen a la depuradora i a la depuradora mateixa. Es un tema un pel "guarro" però ell diu que ho troba interessant..... Per la tarda, vam anar a la piscina, on ens vam trobar un altre spanish, en Manuel, un de Valladolid que ha viscut a BCN i parla una mica de català. Tot i que és del Madrid, tenint en compte que parla una mica de català i degut a les circumstàncies, l'Albert l'ha acceptat (sembla bon nano).

Dissabte a la nit, vam fer sopar de despedida a en Chris, l'americà, que ha marxat de vacances a casa seva fins al gener. És una pena que ara que som amiguets, hagi marxat. La bona notícia és que ha decidit seguir vivint a la casa quan torni de USA, cosa que és molt guai. Després vam anar a un famós pub belga a la city (el centre de Brisbane) amb la Maite, l'Oriol, Chris, i els italians Dino i Giulia. Vam beure cervesa de barril ja que les ampolles valien 9 eur cada una. El pub no estava molt ple, segurament perquè hi havia partit de rugby (Brisbane-Anglaterra) a l'estadi de Brisbane i s'hi van aglomerar més de 40.000 persones.

Diumenge, vam fer (una altra) barbacoa en el Daisy Hill Koala park, un parc natural, a uns 20 km de distància de Brisbane, amb amics del departament. Ens hem adaptat tan bé que ja ens comportem com australians, fem barbacoes per trobar-nos amb els amics. A la tarda, per baixar una mica les butis i el xai, vam fer una caminata pel parc natural esperant veure algun koala salvatge però aquest cop no vam tenir sort. El que sí que vam veure són wallabies, que són com uns cangurs però més petits. De fet, no els sabem diferenciar. Després, l'Albert va anar a jugar a bàsquet una mica.











La nostra vida durant la setmana, és menys atractiva, l'Albert treballa de 8 a 18 (més o menys) i després anem al gimnàs o a passejar o a veure LOST!. Ja hem vist 12 capítols de la segona temporada. La Yolanda estudia, llegeix, va al cine amb els d'anlges, prepara les excursions i viatges dels pares i puntualment va a treballar a un restaurant espanyol de cambrera. No volem avançar res del restaurant ja que s'han de veure les fotos. Tots els tòpics (toros i sevillanes) estan inclosos.

Res més, la setmana que ve hi haurà fotos molt xules de la illa de Stradbroke (esperem). Per cert, posem una foto del pati central de la Uni, és el típic campus universitari que surt a les pel·lícules que tenim al cap, amb gent dinant a la gespa i tal.



Una abraçada per a tots

Adeu

... l'estiuàs de sant martí

Ep

Finalment aquest cap de setmana ha arribat l'estiu de veritat, i hem aprofitat per anar a Byron Bay, un poble hippy a 200 km al Sud de Brisbane. Com que està en un estat diferent (New South Wales) vam haver de canviar l'hora (és que són babaus els de Brisbane...). Vam passar-hi tot el cap de setmana, bàsicament menjant i estirats a la platja. Vam anar 7 : Maite, Oriol, Dino i Stefano (Itàlia) i Aline (Brasil).
Dissabte vam arribar, com de costum, a l'hora de dinar i després vam estirar-nos a la platja. Byron Bay és un poblet amb dos carrers, plens de motels, albergs, botiguetes i restaurants. És d'aquells poblets bohemis d'estiueig que deuen tancar durant l'època d'hivern. Anècdota tonta del poble: l'ajuntament ha prohibit els McDonald's i els KFC per fer-ho més autèntic, però, en canvi, hi ha kebabs i fish and chips a dojo. Té tres característiques principals que deuen estar relacionades entre elles:
1) té un far molt xulo (vist un far, vistos tots)
2) que és el poble més oriental de tot Austràlia. Així doncs és el primer on surt el Sol, i és una vista molt maca... diuen. Més a l'Est de Byron Bay només hi ha Nova Zelanda i 4 illetes (pex Fiji) i 3) té unes platges ideals per a fer surf i veus moltíssima gent passejant amb la planxa amunt i avall. Aqui va una foto artística de la platja principal on es hi vam passar el dissabte a la tarda fins que es va pondre el sol, fent uns rondos amb la pilota de futbol.
Per la nit vam sortir a sopar a un italià, i un cop fins al cul de pizza vam caminar pel poble una estona digerint i vam entrar en un pub. A part de gent bastant beguda, hi havia musica en directe. El més sorprenent de tot, és que en un intermig del grup, un tio es va posar a fer musica disco amb un didgeridoo (instrument tipic aborígen australià que sóna com una molla marejada i que triga uns 10 segons en deixar de fer gràcia).


No havíem reservat lloc per dormir amb antel·lació i estava tot bastant ple. Vam tenir sort i vam trobar llits en un alberg una mica especial a les afores del poble. És un alberg molt i molt hippy, bastant xulo, amb piscina, cafeteria, ... Un exemple clar: el dissabte a la nit feien una pel·licula de cinema, els Goonies!. Vam haver de compartir habitació amb 4 personatges més, dues daneses i dos que no sabem d'on eren. Semblava que parlaven alemany. Una danesa semblava qualsevol cosa menys danesa ja que era d'origen iranià... vam pensar que era una combinació ben extranya... des de les caricatures de Mahoma que no havia unit aquests dos països en una frase.... L'altre era la típica rossa danesa. Quan es va llevar, el primer que va fer va ser abdominals al llit. Dada tonta però certa.

Finalment, el diumenge vam anar a una caleta d'aquelles que t'has de currar l'arribada i has d'aparcar el cotxe en un lloc i has de caminar 15 minuts amb un pendent important. Les vistes eren magnífiques i va valer molt la pena. Estàvem sols a la caleta i vam estar molt tranquils i molt bé tot fent uns banyets. A la mateixa zona hi havia uns surfistes, tot era molt idílic ja que era una mescla de bosc i caleta de platja que ens va fer recordar a ..... LOST (com no!, estem enganxadíssims). Esperàvem algun ós polar, que no va arribar...jiji.
L'aigua estava tan cristal·lina com gelada, però la calor feia indispensable un banyet. Unes imatges valen més que mil paraules.














Per la tarda, les nenes van anar de botiguetes sense comprar res... com no! i els nens van quedar-se a la platja. Alguns van intentar fer surf, però les aigües estaven mogudetes. Hem pres la decisió de fer algunes classes de surf i provar-ho un dia d'aquests. A veure si podem.

Aquest matí (dilluns) per fi!!!!!!!!! ha valgut la pena llevar-se de matinada per escoltar el Barça!!!!!!! siiiii . Estàvem començant a dubtar del nostre malestruc...

Res més, ....ah si! una altra tonteria. El dimecres es celebrava la cursa de cavalls més important d'Austràlia (com la d'Ascott britànica). És la Melbourne Cup. Aquí com que no són exagerats, tot el país col·lapsat, es veu que és un dels esdeveniments que mou més diners en les apostes. Es feien porres en totes les institucions: entre amics, al departament, .... Fins i tot, l'estat de Victoria (capital, Melbourne) fa vacances per poder veure la cursa. Total, que l'Albert va tenir la sort d'escollir .... el que va quedar últim en la porra del departament i li van tornar els diners.

Ara sí, tanquem la paradeta i campana y se acabo i fins un altre

petons

a. & y.

... les koales i els koals

eeeeee

Els fidels seguidors d'aquest blog estaran esperant un comentari sobre Byron Bay... doncs resulta que les previsions meteorològiques en aquesta zona al Sud de Brisbane apostaven per una tempesta important. Així doncs, vam anar al Nord (Sunshine Coast) amb la Maite i l'Oriol. Concretament a Noosa, un poblet d'estiueig molt cuco amb un parc Natural per a passejar-hi.
Vam arribar a l'horari espanyol (les dotze) i vam començar una mini ruta pel parc d'unes dues hores. Va ser molt xulo ja que passejàvem a la vora del mar i hi havia unes vistes de penyassegats molt xules tal i com hem intentat plasmar a les fotos.













Els protagonistes de l'anèdocta del dia tornen a ser els nostre amics koales. En el parc natural de Noosa, hi ha alguns koales en llibertat i si tens sort els pots veure pels arbres. Com ja sabeu, els koales tenen un metabolisme una mica especial basat en l'estalvi d'energia. Total, que es passen 19 hores al dia sense moure's, bàsicament dormint. De les 5 hores restants, 3 les passen menjant tranquilament i sol ser de nit. Necessiten aquest temps per a mastegar els 500 grams diaris de fulles d'eucaliptus abans de digerir-les. Aixi doncs, costa bastant veure koales desperts i, ja no diguem, actius. Nosaltres vam tenir la sort de veure un koala en llibertat menjant i ens vam quedar observant-lo 5 minuts al·lucinant. Després va decidir canviar d'arbre i va fer un salt a un arbre que estava a prop nostre. El més fort és que al cap de 5 minuts va baixar de l'arbre i es va acostar a nosaltres per a creuar el camí on érem i va pujar a un arbre a l'altra banda del camí. Vam tirar-li uns tres mil milions de fotos que resumim en aquestes dues. No us podeu imaginar l'emoció i les sensacions que vam tenir. És una cosa que només privilegiats poden veure.













Per cert, la Yolanda va estar a punt de trepitjar una serp, de la qual deixem constancia en una foto. No li vam preguntar si era verinosa o no, ja que vam decidir fugir a l'acte. És acollonant veure una serp passejar a uns centímetres davant teu. Després de la caminata vam fotre'ns un dinar de peix, gambes i calamars arrebossats espectacular i vam passar unes horetes jugant a la butifarra a la platgeta. El viatge a Byron Bay, l'hem postposat per la setmana que ve. Ja us anirem anunciant.










Respecte la nostra vida diària, hem de dir que ens hem fet bastant amics d'en Chris (l'americà) tot i les seves tesis polítiques. Com que l'Albert imita a tothom de la casa, ell demana que l'imiti però encara no l'ha imitat.... davant d'ell,jiji. L'altre dia ens va cuinar uns bistequets de 3 cm de gruix que l'Albert encara digereix i que la Yolanda, com una nena de tres anys, va haver de deixar perque se li feia bola. Per rematar-ho, ens va dir que aquests bistecs eren massa prims, que a Texas se'ls foten més gruixuts... potser confon les dimensions també. Continuem anant al gimnàs, estudiant a la UOC, interessant-nos pel barça i el país (hem seguit les eleccions a tope i rient moltíssim amb el Minoria Absoluta!) i ens llevem amb en Basté parlant del Barça... la veritat és que sembla que no estiguem tan lluny.

Vinga, ho deixem aquí, .... una abraçada per a tothom.

y. & a.

PD: Donem la benvinguda a les antípodes a en Luis i la Cristina que comencen la seva ruta a Melbourne. Esperem que vinguin aviat. Els esperem.

... el citycat

Ep

Caram, caram. No estem tan enfeinats com per no escriure al blog, el que passa és que fent vida normal, no tenim tantes coses a dir. La festa del dissabte va anar molt bé, va ser més de xerrar i prendre alguna cosa que de beure al començament. El problema va ser que en Henrik va aportar un convidat (un japonès empanat) i en Chris només 4 (com a mínim eren noies maques) i, nosaltres vam aportar uns 20-30 convidats i semblava una festa nostra. La festa que va començar després de sopar (a les 9!) va acabar cap a les 3-4. Al final, hi havia un grup de gent que no coneixíem, que em penso que eren veïns del carrer.

Abans, el dissabte havíem anat a passejar per la ciutat amb el CityCat, que és com un bus-catamarà que va pel riu. La gent l’usava primer per distracció, però ara està agafant un ús més pràctic. Vam aprofitar per visitar zones de la ciutat que no havíem vist encara (i les que ens queden) i vam fer el típic fish and chips. Brisbane, està ple de “jacarandes” (aquest filòleg que m’ajudi!) i a part del color lila dels arbres deixen una molt bona olor.

Els diumenges, l’Albert ha trobat un equip de bàsquet per a anar a entrenar de 4 a 6 de la tarda (l’horari és màgic!). Està força bé, però tenen un bàsquet molt diferent al nostre. Bàsicament, és com jugar a tercera sense àrbits. Reparteixen molt, però si els hi fots un pal no els hi passa res. L'Albert s'ha fetn més amiguet d'un japonès que juga de 1 que és diu Hide. Per cert, hi ha un que és idèntic, clavat, exacte a Frank Rijkaard. Ho juro. Jiji. Com trobo a faltar en Companys i a en Resina q m'ajudaven a trobar dobles!!!! Aquí està ple de dobles que no puc compartir. Aquesta és la única referència que faré avui al barça. M'he llevat 3 dies a la matinada per veure dues derrotes i un empat-derrota. Tic fins als ous.

Aquesta setmana, la Yolanda ja no estudia anglès i s’ha dedicat a descansar i a començar a buscar feina. A veure si pot fer de professora de castellà, emulant la vida de Richard, jiji o sinó treballar en alguna cafeteria o alguna cosa així. L’avantatge que té és que no té massa necessitat de treballar, ja que de moment, ens mantenim. Ja hem acabat de veure la primera sessió de Lost (25 capítols en 1 mes quasi). Jiji. Els mirem conjuntament amb en Henrik i en Cris i els comentem. Després, alguns dies, juguem a cartes amb ells, bàsicament a l’UNO per a no perdre el toc. Però, l’Albert continua perdent sempre i enfadant-se amb la Yolanda perquè no juga per l’equip. Quin equip?

Ja hem comprat els bitllets per anar a Nova Zelanda (del 21 de desembre al 1 de gener), així que celebrarem el cap d’any 11 hores abans que vosaltres!. Estem molt emocionats pel viatge perque l’hem estat preparant amb els altres companys (Maite, Oriol, Dino i Aline) i sembla que pinta molt bé.

Aquest cap de setmana, he

m llogat un cotxe i anem cap al Sud, a un poble amb unes platges amb molt de renom: Byron Bay. Ja us farem saber el què.

Un petó a tots/es

a & y