... a Darwin (2 de 2)

Epppp. Segona part de Darwin… (la primera està en el post anterior)

Darwin té molt més a oferir que no pas cocodrils o animalons estranys. És un indret on plou moltíssim durant mig any (tardor i hivern europeus) i queda pràcticament inundat. Després, durant la temporada seca, fa molta calor, els nivells d’aigua baixen i es formen cataractes i piscines naturals molt xules. L’únic petit problema és que és molt difícil discernir si hi ha cocodrils o no en aquestes llacunes naturals. Nosaltres ens vam banyar en dues o tres on el guia ens va assegurar que no n’hi havia, però no sempre és tan evident. L’any passat una turista fou empassada per un cocodril en una llacuna tot i que el guia va donar-li permís. Els cocodrils són molt sigil·losos.

Com podreu veure a les fotos, creiem que les piscines naturals on vam banyar-nos eren especialment estètiques. Un blau-verd cristal·lí a l’aigua unes muntanyes vorejant la piscina i una cataracta de més de 20 metres caient de manera contínua. A més a més, no hi havia gaire gent i estàvem a més de 35 graus de temperatura així que l’aigua cridava per a que et banyessis. Un cop fins i tot, vam pujar a dalt de tot de la muntanya per veure com l’aigua queia. Aquí podeu veure les fotos. A la de l'esquerra es pot intuir l'alçada de la cataracta i la dreta va ser quan ens vam posar just al límit. Esperem que es pugui apreciar la bellesa del moment.

Després dels dos dies de tour, vam anar a sopar tots els del grup i vam anar a dormir aviat ja que el dia següent teníem un altre tour de només un dia per un altre parc natural: Litchfield. Aquest parc es caracteritza per tenir els nius de termites més grans del món (veure foto). Les termites són com formigues blanques (no som biòlegs!!!) i els seus nius arriben als tres o quatre metres. És la construcció animal més important del món (més que la dels humans) si es té en compte la proporció de l’animal i el niu. Aquest niu està fet a base de herba digerida i saliva de termita. Òbviament, hi viuen milions de termites i només una termita reina que governa a tots els seus conciutadans termites.

Finalment, més fotos de cataractes i piscines naturals de Litchfield. Amb en David i la Marta. Només ens vam banyar a la zona de la dreta. L’última nit va ser bastant caòtica. Vam tornar a sortir de festa amb els del grup i vam tornar a coincidir amb els 3 danesos que ens van incitar a la beguda. Teníem el vol a la 1:40 de la matinada i vam estar de festa fins la mitjanit. Vam arribar a l’aeroport una mica cansats per tots els tres dies de caminar i per la festa i vam dormir les 4 hores del vol com uns campions. A les 6 de la matinada vam aterrar a Brisbane i l’Albert després d’una dutxa va anar a treballar (o almenys a pretendre-ho) i la Yolanda al llit.

Aquest cap de setmana és el penúltim que estem a Austràlia i ja hem començat amb els sopars d’adéu. Són molt tristos. Però ens animem sabent que ja queda menys pels sopars de benvinguda. Diumenge la Yolanda va fer esquí aquàtic pel riu Brisbane... però això serà en el proper post.

Una abraçada

y i a