... mes tour amb papes

Ep més blog!!!

Aquest cop estem de tour per Austràlia amb els pares de l’Albert. Algú de vosaltres deu tenir la sensació de que sempre estem de vacances, oi?... la veritat és que no. L’Albert només ha tingut 15 dies, però estem aprofitant caps de setmana i festes de guardar. I òbviament al blog no posem res del que fem entre setmana... algun dia farem fotos al despatx de l’Albert.

Els pares de l’Albert van arribar a Brisbane fa uns 10 dies i un altre cop a visitar la ciutat, el pont, el centre, el riu, el zoo dels koales i els cangurs, etc,... Els cangurs d’aquest zoo ja ens coneixen tant que ens parlen de tu, de fet (i no és conya) tenim el VIP Gold del parc aquest i podem entrar sempre que vulguem i el que és millor... tenim menjar de cangur gratis... jiji. Ja ens esperen. Els pares, tot i la calor que tenien, s’ho van passar força bé. Un avís per als seus amics, ja porta més de dues hores de cinta de video... jiji. No accepteu invitacions a sopar en el pròxim mes. És broma... o no.

Després vam anar un parell de dies a Stradbroke Island (“la isla bonita” de fa uns quants blogs) que va resultar ser “la isla mojadita”. Ens va ploure a bots i barrals (gats i gossos que diuen els anglesos) i no vam poder fer gaire surfing (de fet, no vam ni entrar a l’aigua). Vam passejar bastant per la platja i per la illa les estones que vam poder i vam relaxar-nos fent temps ... fent temps per dinar i fent temps per sopar. Tot i el temps, va estar molt bé perquè feia mig any que no veiem els pares de l’Albert i vam aprofitar per xerrar. El millor dels dos dies va ser que els pares es van enrotllar i es van gastar la pasta en una botiga de delicadeses italianes i vam sopar pa amb tomàquet i embotit, que era italià però que per nosaltres era de 4 o 5 jotes ... o 6. El dia que marxàvem cap a Sydney, com no podia ser d’una altra manera, va començar a sortir el sol a la illa.

Sydney (4 milions d'habitants) competeix amb Melbourne (3 milions) per veure quina és la ciutat més important. Són dos ciutats molt "europees" amb molta vida i que estan bastant a prop. Una solució salomònica quan es va crear el país fou crear una ciutat capital a mig camí de les dues: Canberra. Només hi viuen 300.000 aburrides persones en una ciutat que no té res per a veure excepte museus. Un exemple: el primer ministre (conegut per ser pesat com ell sol) va demanar marxar de Canberra i ara viu a Sydney.

A Sydney ens ha fet molt bon temps i hem pogut gaudir molt més de la ciutat i de les Blue Mountains que l’últim cop . Els primer dia ens vam dedicar a rodejar i massacrar a fotos l’Oper House i el port de la ciutat com si no hi haguéssim estat mai. Vam caminar moltíssim. El segon dia, els pares de l’Albert van anar a l’Aquàrium i a la tarda vam agafar el ferry cap a Manly Beach, una platja surfera molt coneguda que va valer molt la pena. Us posem unes fotos de l’Òpera i el pont de nit per a canviar una mica i que no s’assembli massa a l’anterior. El pont complia 75 anys aquest mateix mes. Aquell dia vam veure a la Magda i en Lluís, que també estan de ruta per Austràlia. El món és petitó petitó. Ens va fer molta il·lusió fer unes birres amb ells i xerrar de casa... ja ens queda tan poc!.

El tercer dia vam anar a les Blue Mountains que estan a unes dues hores en cotxe de Sydney. Aquest cop ni va ploure ni l’Albert va xocar amb ningú, detalls que, vulguis o no, et fan el dia més agradable. Vam poder fotografiar (juntament amb tres milions i mig de japonesos) les Three Sisters, unes roques grandioses molt famoses. I vam fer unes caminades per la zona per veure unes cascades molt xules i uns boscos tropicals i tal... Entre nosaltres, després de Nova Zelanda, és difícil que una caminada et sorprengui massa. De totes maneres, els boscos eren molt més densos i va estar força bé. Aquí van les fotos.

Abans d’ahir vam volar al Nord Est d’Austràlia, a la zona de la Gran Barrera del Corall. El temps és perfecte, uns 32 graus amb un sol espectacular, sense vent, amb la típica tempesta tropical de les 6 de la tarda. Subratllem el tema temps perquè hi ha un tifó a Austràlia que té preocupats a part de la nostra família. El tifó està a uns 4000 km de nosaltres i no ens acaba d’afectar gaire. Avui hem tornat a fer snorkelling a la Gran Barrera. Aquest cop hem agafat un vaixell que et deixa al mig del mar, on el corall és menys vistós però està ple de peixos (hem hagut de fer una hora i mitja en catamarà). Tenim moltes coses a explicar i per això necessitarem un altre post. Una cosa només per a que us faci gràcia llegir el següent ... ens hem “batejat” en submarinisme i hem fet la nostra primera immersió. Ja us explicarem perquè no va ser fàcil i vam estar a punt de deixar-ho per pànic. Aquí va una foto per que aneu fent boca que ens va fer el fotògraf del vaixell. La Yolanda és la de la dreta de negre i l'Albert l'altre.

Fins molt aviat, aquest cop hem fet com el del Senyor dels Anells, hem escrit els dos posts seguits però l’altre el posarem el divendres. Jiji.

a reveure

a. i y.