... de tour per Ozland

Hola a tots i totes,

Aquests dies hem estat desconnectats del nostre blog ja que fa dues setmanes els pares, tieta i germana (!) de la Yolanda van venir a visitar-nos i hem estat fent turisme, aprofitant l’avinentesa.jiji.Els 4 primers dies, l’Albert treballava i la Yolanda va fer de guia turística i xofer per Brisbane i voltants. Els va mostrar els indrets que més ens han agradat (i vosaltres ja heu vist en fotos, si ens seguiu des del primer post). Una visita obligada de Brisbane és el zoo on vam poder acariciar koales, alimentar cangurs, tocar serps… Hem penjat una foto d’una cangur que li sobresurt el seu nadó de la bossa.

La Yolanda també va aprofitar per tornar a visitar els nostres dos pobles costers preferits: Noosa, un poble preciós al nord de Brisbane, on vam escollir la platja més recomanada de la guia i malauradament ens van picar les medusses.Jiji (riure de l'Albert, que no hi era), així varen comprovar els perills de la fauna aussie. I Byron Bay, un poble super hippie i surfero amb un far del 1900 i el cap de Byron, que és la punta més a l’est d’Austràlia. Aquí ens vam banyar entre banderes, en zona vigilada, sense ensurts.

Un cop recuperats del jetlag, vam volar a Sydney amb l’Albert ja en el grup. L’Albert, malastruc com de costum, havia rebut un fort cop a les costelles jugant a basquet feia dos dies. I es va passar el viatge amb ibuprofè i codeïna per dormir (com el Dr. House). Sydney té un port preciós i la cirereta del pastís és l’Opera House. Tantes vegades l’hem vista en fotografies o a la tele en els focs artificials d’any nou, i no ens va deixar de sorprendre. La vam massacrar a fotos: de prop, de lluny, de dia, de nit, amb i sense el pont, amb i sense nosaltres .... A la vora hi ha uns jardins botànics amb vistes sensacionals. La resta de Sydney està bé, però no deixa de ser una ciutat com les europees però sense catedral antiguíssima, ni plaça de l’Ajuntament amb carrerons, ni casc antic, ... l’edifici més vell data del segle XIX!.

També vam visitar l’aquàrium, situat en el Darling Harbour, un dels més grans del món. Està situat en un port que recorda al Maremàgnum de Barcelona. No hi havia en Bernardo (i les ovejitas) ni la Carmen de Mairena però està ple d’aborigens amb les seves millors gales, tocant el didgeridoo, que més o menys van tan pintats com la Mairena. Aquí va una gran foto dels papes de la Yolanda fent el guiri com el millor dels japonesos.

L’últim dia a Sydney vam llogar un súper cotxe de 8 places per anar a les Blue Mountains, un parc nacional amb grans cascades i pics a les afores de Sydney però desgraciadament el dia no ens va acompanyar gens. Va diluviar tot el dia i el cel estava tan boirós que va ser impossible veure res. Pengem una de les poques fotos que vam fer per deixar constancia mes que res. Esperem que al març quan hi tornem a anar amb els pares de l’Albert tinguem més sort amb el temps. D'aquell dia el que mes recordem es que l’Albert va ratllar tot el cotxe de lloguer amb un bus que malauradament va acostar-se massa. Jiji. Els de la Hertz el tenen en busca i captura ja que el cotxe era nou. Això de conduir per l’esquerra no és tan fàcil. Sort que teníem l’assegurança complerta.

Finalment, vam volar 3000km al Nord per passar els últims 5 dies a Port Douglas i Cairns, al nord de Queensland, molt a prop de la Gran Barrera del Corall, l`únic ésser viu que és pot veure des de la Lluna. El clima al nord és molt tropical. A l’estiu això significa que és pot arribar a 45º però també pot ploure molt. Els mesos de gener a març són els més plujosos, plou una mitja de 20 dies per mes. Tanmateix, aquí vam ser afortunats ja que ens va fer bon temps. Aquest clima provoca que la vegetació en aquesta zona sigui molt diferent a la resta. Sembla que estiguis en un bosc perdut a l'Amazones. Vam fer una caminada per un parc nacional de selva tropical de Mosmann, a 15 km al nord de Port Douglas, on vam veure les arrels d’arbres més llargues que hem vist mai, que en alguns casos, feien funció de camí. El bosc de selva tropical era espès i molt humit, asfixiant i l’objectiu de la caminada era una gorja on tot i que l’aigua estava congelada, estàvem tan acalorats que ens vam banyar tots. El millor bany, aquí van unes fotos de l'Albert i el sogre gaudint del viatge. Tota la zona de la selva és preciosa i sembla bastant verge. Ens va agradar molt. La zona, molt propera a la platja, ofereix una combinació de selva, bosc i platja preciosa.

Obviament, vam fer el tour a la Gran Barrera del Corall, que avancem que de moment és la millor experiència a Austràlia. Vam escollir un tour amb un vaixell gran per evitar marejos que ens va portar a una illa, la Low Isles, des de la qual podiem fer snorkel directament des de la platja.Veure foto. La primera hora, vam fer snorkel amb una guia que ens va ensenyar els racons més macos del fons marí de la zona: vam veure quantitat de corall, moltíssimes espècies de peixos diferents i inclús una tortuga gegant. Va ser una experiència única. I després, ja ens vam submergir pel nostre compte. Vam fer moltes fotos aquàtiques que ni, de bon tros, s’ajusten a la bellesa de la zona. Les hem d’escanejar i les posarem en els pròxims dies.

Vam fer algunes coses més, però entre que el post és massa llarg, que hi tornarem a anar amb els pares de l’Albert d’aquí dues setmanes i que demà juga el Barça a les 5:30 del matí i que tenim extra de son, ho deixarem aquí.

Prometem augmentar la freqüència d’escriure.

Records

y. i a.