... bones festes

Eps

Marxem a Nova Zelanda i no tornarem fins el dia 1 de gener. Moltes gràcies a tots per a fer-nos sentir tan a prop de casa.
Bon Nadal i feliç any nou.
PD: Hem aconseguit una barra de torró de Xixona del restaurant...jiji amb aquesta calor entra de perles.

... a Moreton Island

Eeeeeeeeeep

Aquest cap de setmana hem estat a l'Illa de Moreton. És una illa totalment de sorra de platja (la tercera més gran en el món) i no hi ha cap tipus de construcció humana apart d'un hotel i una botiga cutre. La illa fa uns 40 km de llargada i gairebé tota és parc natural; està plena de llacs i platges per a banyar-se i pescar. Hi hem anat en un viatge organitzat, ja que, com que és tota de sorra, només s´hi pot circular (i amb dificultats) amb cotxes 4x4 i has de fer acampada. Érem un grup d'unes quinze persones format per dues franceses, dues angleses, dues italianes (ens pensem que hi havia tomate entre les dues), dues sueques (va caure el mite de les sueques, eren lletges i pesades), dos aussies, dos coreans que no sabien anglès i una parella gran d'anglesos que venien de visita al seu fill, que vam anomenar els Roper (jijiji). Aqui van unes fotos de la illa per a que us feu una idea.














Tal i com postula la llei de Murphy, vam passar una setmana morts de calor treballant i el cap de setmana va ser una merda, amb pluges i molt de vent. Els viatges per dins de la illa, principalment per la platja (però també per dins del bosc) amb el 4x4 eren d¡uns 30 minuts i es feien eterns, sobretot per l'Albert que sovint es marejava ja que el cotxe feia molts salts. El primer dia ens vam estar banyant en un llac i la platja i gaudint de la illa, i coneixent els nostres companys de viatge. Aprofitant que feia vent, vam estar practicant el boomerang. S'ha de dir que si el tires bé, que no és gens fàcil, és veritat que torna a prop d'allà on ets, però costa molt d'enganxar el truc. L'Albert, insospitadament i per sorpresa del guia, va agafar el truc molt aviat i va fer uns bons llançaments amb aplaudiments de la parròquia. Està decidit a comprar-ne un i portar-lo per a jugar cap a Mataró. Aqui va una bona foto.

Aquella tarda, cap a les 6 mentres sopàvem la típica barbacoa es va posar a ploure i no va parar en tota la nit. La gent portava bastant alcohol i després de sopar vam fer una petita festa a prop d'un foc de camp. Alguns van acabar malament, especialment un guia que s'ho va acabar muntant amb una de les sueques lletges, jijiji. El nostre "hotel" (veure foto) està bé si fa bon temps, però quan fa tempesta és horrorós. Gairebé no vam poder dormir en tota la nit degut a la pluja i als llamps i trons que ressonaven molt a la tenda de campanya. A més a més, estàvem plens de sorra pel fet d'acampar a la platja. A més a més, la tenda on érem tenia goteres i ens vam haver de canviar a una altra a plena nit. Per desgàcia, també tenia alguna que altra gotera. El pitjor de tot va ser que, quan ens vam llevar l'endemà i vam netejar la tenda vam veure un cranc bastant gran que havia estat dormint amb nosaltres tota la nit...

El temps va millorar pel matí i després d'esmorzar vam anar a fer surfing en unes muntanyes de sorra que hi havia en la illa en una zona anomenada el Desert. Era una duna gegant que feia molta impressió degut a que era molt alta i el pendent era molt elevat.Ens van donar una planxa de fusta i ens vam tirar cap avall. És com tirar-se per un tobogan enorme de la illa fantasia. Va ser una gran experiència ja que agafaves molta velocitat, però el pitjor era haver de tornar a pujar a la duna un cop t'havies llençat, era molt i molt cansat. Aquí van un parell de fotos d'ambdós en acció. Per cert, teniu raó. L'Albert porta el cabell mooooolt llarg i avui ja se l'ha tallat.

Aquest és l'únic moment del viatge on va estar bé que no fes calor, ja que generalment en aquesta zona només hi pots estar una mitja hora i nosaltres vam estar més d'una hora i mitja. Ens ho vam passar de conya. A més a més, ja teníem confiança amb els companys de viatge i la convivència era més fàcil. L'Albert, que s'aficiona a qualsevol cosa on hi hagi pilotes, es va fer coleguilla dels Roper i seguien junts per la ràdio el torneig dels Ashes de cricket entre Austràlia i Anglaterra. Per cert, Austràlia ha guanyat.











Per la tarda, havíem de fer snorkelling en una zona on hi ha uns vaixells estancats que és molt coneguda. Degut al mal temps i, sobretot al vent, les condicions no eren ideals. Tot i que ens hi vam tirar per provar-ho, feia fred i els corrents marins eren tan forts que costava nedar. A més a més, l'aigua estava molt borrosa i no vam poder veure gairebé res (i encara menys tirar fotos). Total, que no va funcionar i com podeu veure s'ens resisteix el tema snorkelling però esperem aconseguir-ho aviat.



El vaixell de tornada va ser un drama perquè es movia moltíssim degut a que la mar estava molt arrissada. Vam haver de dormir per no marejar-nos, però encara avui l'Albert te l'estómac revolucionat.

Aquest dijous marxem a Nova Zelanda fins a l'1 de gener. Així doncs, no escriurem fins llavors (tindrem tant de material!!!!!!). Ho escriurem per capítols. Per això, voldríem desitjar-vos a tots un BON NADAL i una feliç entrada d'any 2007. Us trobem moooooolt a faltar, especialment en aquestes dates tan nostrades. Esperem que prengueu una copeta de cava i q mengeu un trosset de torró a la nostra salut, ja que aquí tot això no s'estila.

Un abraçada per a tots/es i un petó per a tots els altres.


Molts records

y. i a.

... surfing A U S

Hem trigat una mica més del compte perquè la setmana passada ens vam quedar a Brisbane i realment no teníem massa per a explicar. Aquestes dues últimes setmanes ens hem dedicat a treballar bastant per a estalviar per les festes de Nadal. La Yolanda ha treballat forces nits al restaurant essent una de les cambreres estrella del lloc. Parlem del restaurant, jeje, el nom no està gaire currat i bàsicament serveix per a identificar el tipus de restaurant que és, Spanish Tapas Bar. Poses aquest restaurant al costat de la Sagrada Familia i es fan d’or. Té tots els tòpics espanyols. Visiteu la pàgina web i ja veureu, juas, juas. http://www.spanishtapasbar.com.au/.

És un restaurant força concorregut, tot i que la Yolanda creu que el menjar és un pèl car pel que serveixen. La sangria triomfa molt, hi ha clients que només venen per la sangria i al restaurant es forren ja que cada ampolla que equival a 4 gots val uns 9 euros. Hi ha tapes de croquetes, patates braves, allioli, empanadilles, truites,… i paelles. Encara no sabem dir si són realment bones o no tot i que els clients queden encantats. Nosaltres només vam menjar un dia una tapa de croquetes i se’ns va quedar un regust d’allioli tota la nit! El millor de tot, jijiji és que cada nit, hi ha animació flamenca: tres músics australians (!!!) fanàtics de la guitarra espanyola, amenitzant el restaurant. De moment, la Yolanda està molt contenta ja que l’ambient de treball és bo i el tracte amb els clients és molt bo. La majoria de cambrers són llatins (colombians, brasilers, xilens, espanyols…) i és una feina bastant temporal. Hi va quan vol. Hi ha una altra cambrera de Sant Andreu de la Barca amb la que s’ha fet molt amiga. Ja us explicarem més... a veure si aconseguim algunes fotos.

Aquesta setmana hi ha hagut l’esdeveniment de cricket més important de l’any Austràlia - Anglaterra. Són 5 partits que duren 5 dies cadascun!!!. Comencen al matí i entre 12 i 13 paren per dinar. Després juguen una estona més i paren pel tè. Com no!. I finalment juguen fins que es pon el sol. És una passada, és passen hores i hores fent el mateix. L’Albert està intentant entendre’l i inclús va anar a veure un partit de 5 hores entre Queensland (l’estat on vivim) i Victòria. Bàsicament, el cricket és com el típic pichi de cap de setmana d’esplai però a càmera lenta. El joc té la seva gràcia però es fa molt llarg i pot passar molta estona fins que no hi ha una jugada interessant. Per exemple els partits de 5 hores són a 300 llançaments per equip. La gent va al camp a emborratxar-se i a parlar amb els amics. Sí sí. Es pot beure (i molt) a dins de l’estadi.

Finalment, diumenge vam anar tot el dia a la platja amb els amiguets que hem fet aquí al nord de Brisbane en un poble d’estiueig amb un nom força aborígen: Mooloolaba. Allà vam fer SURF per primera vegada!!. Les onades eren ideals per a nosaltres (1 o 2 metres) i laYolanda va llogar una bodyboard i l’Albert una surfboard. Vam estar gairebé dues hores essent revolcats per les ones i tragant aigua. L’Albert quasi es posa dret en un parell de cops (dels 100 intents). De totes formes i tot i que avui ens fa mal tot ho pensem repetir. L’Albert té tanta sal acumulada dins del cos q només fa que beure aigua i els ulls li piquen molt. És com l’acudit aquell de l’Eugenio de .. “me gusta mucho el póquer cuando pierdo.. Y cuando ganas? No lo sé. Debe ser la ostia!”. Total, aqui van unes fotiquis pel record. Intentarem en un futur obtenir millors fotos de nosaltres fent surfing.... si podem.

Aquest cap de setmana tenim planejat anar a una illa a prop de Brisbane per a dur a terme una altra de les activitats pendents: snorkelling (que és anar a bucejar sense bombona). Esperem estrenar d’un cop la camara aquàtica que ens van regalar els de Sant Vicenç.

Prometem actualitzar el blog més sovint el pròxim cop...

una abraçada a tothom

a. i y.