... aniversari surfer

Ei, que tal?

Ja han passat uns dies des de l'últim post. Hem tornat a la rutina. Durant la setmana la Yolanda està liada amb la UOC i preparant els últims viatges que ens queden per Austràlia (dos o tres) i l'Albert ha tingut un pic de feina bastant important. Hem continuat anant al gimnàs i la Yolanda està fent un curs de tennis per a millorar la seva tècnica. També ha començat a jugar a squash amb unes amigues que ha fet.

Fa un parell de caps de setmana vam celebrar St Patricks (18 de març). Vam anar després de dinar a casa d'una irlandesa on hi havia una minifesta i vam estar fent uns beures fins les 5 de la tarda. Quan la cosa ja estava calenteta vam anar a un pub irlandès. Increïble, a les 5 de la tarda, una cua immensa, la gent begudíssima i disfressada i quasi no ens deixen entrar per anar amb sandàlies. Les 5 de la tarda eren com la 1 de la nit a Mataró. El pub estava a tope, música tradicional irlandesa en directe, tothom vestit de verd (cap problema per nosaltres) i disfressat amb motius irlandesos i molt i molt d'alcohol. Guinesss com no. El que no sabíem és el que el ball típic irlandès és molt curiós i semblant al aurresku basc. Tothom saltant com si hi haguessin brases al terra. Total, que a les 9 de la nit ja tornàvem cap a casa amb la feina feta com quan teníem quinze anys, però ens ho vam passar molt bé i vam conèixer gent nova. Aquí va una foto.


El cap de setmana passat vam anar a Coolangata, un poble surfer. Ho vam tornar a intentar però, un altre cop, no vam tenir gaire èxit i l'únic que fem és pujar i caure de la taula. El pitjor és veure al fons als australians fent unes piruetes increïbles sobre les ones. La penya és força professional i nosaltres uns pardillos. A més a més, a la Yolanda li va picar una medussa bastant cabrona i encara té la marca en tota la cama. Vam fer unes fotos, però curiosament en cap dels 2 segons i mig que vam estar sobre la taula ens vam fer una foto. Us ho podeu imaginar.


























Finalment, aquesta setmana hem estat de celebracions per l'aniversari de la Yolanda. De la seva part, moltes gràcies a tots/es els que us vau enrecordar. Vam anar de compres. Vam anar a sopar fora els dos solets jiji i ahir vam fer un bon sopar amb els amics de Brisbane. Vam anar al millor restaurant de bistecs de la ciutat. És un lloc molt antic del segle XIX on la llegenda diu que el descubridor de Brisbane es va parar a esmorzar per a contemplar l'escenari. I per això es diu Breakfast Creek Hotel. Tenen tots els bistecs de diferents tipus i mides exposats i tu esculls quin vols, com quan esculls una llagosta al port. Està molt bé. Tenen un bistec especial de 750 g!!!! que ningú va escollir ( ni en Chris que és de Texas!). Després de sopar la conversa es va tornar bastant espessa perquè tots teníem tota la sang a l'estòmac. De regals, hi va haver llibres, un ou de pasqua i especialment l'edició de viatge del nostre joc de taula a Brisbane, Descubridors de Catan, al qual estem enganxats. Anna i Albert, poseu-vos les piles que en dos mesos estem jugant!!!!. Aquí va una foto familiar per tal que els coneixeu. De dalt a abaix i d'esquerra a dreta són : Chris (Texas), David (Sud Àfrica), Cristian (Sardenya), Maite (Ivars d'Urgell), Tom (Melbourne), Becky (Anglaterra), Stefano (el prototip d'italià, Milà), Aline (Brasil), Albert, Portia (l'única aussie que realment és de la colla), Flavia (Sardenya), Yolanda, Oriol (de la plana de Vic) i Dino (Sardenya).



Ja us anirem explicant més cosetes. Demà anem a la platja (Byron Bay, un poblet molt hippy) i la setmana que ve anem tres dies a Fraser Island, la illa de sorra més gran del món on esperem veure uns llacs i unes platges espectaculars..... ja us direm.

Records

a. i y.

... mes tour amb papes (2 de 2)

Ep,

Ja tornem a ser aquí. El dia que vam anar a la Gran Barrera del Corall ho vam fer amb un vaixell que anava a la zona més allunyada de la costa. El corall era més dur i menys colorit (dominaven els colors verds i marrons) però vam poder veure molts més peixos que l’altra vegada. El vaixell es va aturar en dos llocs diferents. Els pares de l’Albert varen bussejar en els dos llocs i els hi va impressionar molt. Potser el primer lloc era menys agradable perquè estava infestat de meduses (les aigües són molt calentes aquí) i per això anàvem protegits de dalt a baix.

En la primera parada vam fer el nostre bateig de submarinisme. Només vam baixar quatre o cinc metres però ja va ser una experiència única. Va ser com nedar dins d’un aquari ple de peixos, de diferents mides i colors. Però, s’ha de dir que no tot és de color rosa. Hi va haver un moment, en començar la immersió, que vam estar a punt d’abandonar perquè ens va entrar una mica de pànic un cop vam ser a sota l’aigua. Jiji. Som uns campions. Ara sabem com es sentia (en els dos sentits de la paraula) en Darth Vader. La teva respiració ressona fortíssim i quan veus que estàs sota l’aigua, relativament lluny de la superfície, comences a accelerar la respiració i sembla que t’hagis d’ofegar i no hi ha aire a prop. Al cap dels primers minuts a sota l’aigua vam haver de sortir a la superfície. Sort que érem un grup de 3 persones i l’altra era més espavilat que nosaltres. La monitora ens va ajudar molt i gràcies a ella ho vam tornar a intentar i al final va valer la pena. Els primers minuts no veus ni corall ni peixos ni res, només estàs concentrat en respirar profundament i a poc a poc tal i com t’han ensenyat, però arriba un moment que t’adones que respirar és fàcil, que ja fa temps que ho fas i llavors comences a gaudir de la immersió. Ara riem de nosaltres mateixos. Aquí veieu algunes fotos d’abans i després de la capbussada.

Aquest cop no hem vist cap tortuga perquè la zona no era de tortugues sinó de ... taurons. Ho jurem. Vam veure un tauró d’un metre i mig nedant sota nostre. Aquesta foto és del fotògraf que la va tirar en el mateix dia. Diuen que n’hi ha molts per aquella zona. No sé si els australians són entesos o temeraris, però t’enganxen aquest esperit aventurer i fan que li perdis por a coses que realment acollonen com els cocodrils o els taurons. En el cas dels taurons ens repetien el tòpic de segurament ells tenen més por que tu i tot això. No sé si no han vist la pel·lícula o què.

Els dos dies següents vam aprofitar per canviar l’aigua pels boscos tropicals i vam fer unes caminades per la zona. Feia molta calor, 30-35 graus i molta humitat. Era com caminar en una sauna. Vam fer unes suades històriques. Aquests boscos tropicals són zones protegides amb una flora molt especial que no pots ni mirar malament sense que et multin. La bellesa dels boscos és espectacular, predominen un verd intens i arbres centenaris amb arrels quilomètriques. I les platges són bastant idíl·liques en el sentit que són com caribenyes: llargues, precioses, amb palmeres i cocos per terra però sense ningú que s’hi banyi. La raó: estan plenes de meduses molt més perilloses que les de mar endins. Hi ha una espècie que et pot matar en set minuts després de la picada. Quan ens expliquen aquestes coses, amb una tranquil·litat pasmosa, nosaltres flipem. Aquí vam unes fotos de la zona.

Ja hem tornat a la rutina a Brisbane. Però només ens queden dos mesos ja que tornem el 25 de maig. S’ha fet bastant curt, no?. Avui celebrem St Patrick, patró d’Irlanda (la qüestió es celebrar coses) i anem amb uns irlandesos amics d’en Chris a algun pub irlandès a veure (i beure) que fan. Ja us direm el què.

Records

y. i a.

... mes tour amb papes

Ep més blog!!!

Aquest cop estem de tour per Austràlia amb els pares de l’Albert. Algú de vosaltres deu tenir la sensació de que sempre estem de vacances, oi?... la veritat és que no. L’Albert només ha tingut 15 dies, però estem aprofitant caps de setmana i festes de guardar. I òbviament al blog no posem res del que fem entre setmana... algun dia farem fotos al despatx de l’Albert.

Els pares de l’Albert van arribar a Brisbane fa uns 10 dies i un altre cop a visitar la ciutat, el pont, el centre, el riu, el zoo dels koales i els cangurs, etc,... Els cangurs d’aquest zoo ja ens coneixen tant que ens parlen de tu, de fet (i no és conya) tenim el VIP Gold del parc aquest i podem entrar sempre que vulguem i el que és millor... tenim menjar de cangur gratis... jiji. Ja ens esperen. Els pares, tot i la calor que tenien, s’ho van passar força bé. Un avís per als seus amics, ja porta més de dues hores de cinta de video... jiji. No accepteu invitacions a sopar en el pròxim mes. És broma... o no.

Després vam anar un parell de dies a Stradbroke Island (“la isla bonita” de fa uns quants blogs) que va resultar ser “la isla mojadita”. Ens va ploure a bots i barrals (gats i gossos que diuen els anglesos) i no vam poder fer gaire surfing (de fet, no vam ni entrar a l’aigua). Vam passejar bastant per la platja i per la illa les estones que vam poder i vam relaxar-nos fent temps ... fent temps per dinar i fent temps per sopar. Tot i el temps, va estar molt bé perquè feia mig any que no veiem els pares de l’Albert i vam aprofitar per xerrar. El millor dels dos dies va ser que els pares es van enrotllar i es van gastar la pasta en una botiga de delicadeses italianes i vam sopar pa amb tomàquet i embotit, que era italià però que per nosaltres era de 4 o 5 jotes ... o 6. El dia que marxàvem cap a Sydney, com no podia ser d’una altra manera, va començar a sortir el sol a la illa.

Sydney (4 milions d'habitants) competeix amb Melbourne (3 milions) per veure quina és la ciutat més important. Són dos ciutats molt "europees" amb molta vida i que estan bastant a prop. Una solució salomònica quan es va crear el país fou crear una ciutat capital a mig camí de les dues: Canberra. Només hi viuen 300.000 aburrides persones en una ciutat que no té res per a veure excepte museus. Un exemple: el primer ministre (conegut per ser pesat com ell sol) va demanar marxar de Canberra i ara viu a Sydney.

A Sydney ens ha fet molt bon temps i hem pogut gaudir molt més de la ciutat i de les Blue Mountains que l’últim cop . Els primer dia ens vam dedicar a rodejar i massacrar a fotos l’Oper House i el port de la ciutat com si no hi haguéssim estat mai. Vam caminar moltíssim. El segon dia, els pares de l’Albert van anar a l’Aquàrium i a la tarda vam agafar el ferry cap a Manly Beach, una platja surfera molt coneguda que va valer molt la pena. Us posem unes fotos de l’Òpera i el pont de nit per a canviar una mica i que no s’assembli massa a l’anterior. El pont complia 75 anys aquest mateix mes. Aquell dia vam veure a la Magda i en Lluís, que també estan de ruta per Austràlia. El món és petitó petitó. Ens va fer molta il·lusió fer unes birres amb ells i xerrar de casa... ja ens queda tan poc!.

El tercer dia vam anar a les Blue Mountains que estan a unes dues hores en cotxe de Sydney. Aquest cop ni va ploure ni l’Albert va xocar amb ningú, detalls que, vulguis o no, et fan el dia més agradable. Vam poder fotografiar (juntament amb tres milions i mig de japonesos) les Three Sisters, unes roques grandioses molt famoses. I vam fer unes caminades per la zona per veure unes cascades molt xules i uns boscos tropicals i tal... Entre nosaltres, després de Nova Zelanda, és difícil que una caminada et sorprengui massa. De totes maneres, els boscos eren molt més densos i va estar força bé. Aquí van les fotos.

Abans d’ahir vam volar al Nord Est d’Austràlia, a la zona de la Gran Barrera del Corall. El temps és perfecte, uns 32 graus amb un sol espectacular, sense vent, amb la típica tempesta tropical de les 6 de la tarda. Subratllem el tema temps perquè hi ha un tifó a Austràlia que té preocupats a part de la nostra família. El tifó està a uns 4000 km de nosaltres i no ens acaba d’afectar gaire. Avui hem tornat a fer snorkelling a la Gran Barrera. Aquest cop hem agafat un vaixell que et deixa al mig del mar, on el corall és menys vistós però està ple de peixos (hem hagut de fer una hora i mitja en catamarà). Tenim moltes coses a explicar i per això necessitarem un altre post. Una cosa només per a que us faci gràcia llegir el següent ... ens hem “batejat” en submarinisme i hem fet la nostra primera immersió. Ja us explicarem perquè no va ser fàcil i vam estar a punt de deixar-ho per pànic. Aquí va una foto per que aneu fent boca que ens va fer el fotògraf del vaixell. La Yolanda és la de la dreta de negre i l'Albert l'altre.

Fins molt aviat, aquest cop hem fet com el del Senyor dels Anells, hem escrit els dos posts seguits però l’altre el posarem el divendres. Jiji.

a reveure

a. i y.