... a Darwin (1 de 2)

Hola a tots i totes,

Aquest cap de setmana, aprofitant que dilluns era festa (el dia del treballador) hem fet el nostre últim gran viatge (sniff sniff). Hem anat a Darwin, a l’estat del territori del nord d’Austràlia, a 4 hores d’avió des de Brisbane. Allà ens vam trobar amb una parella de Rubí amics de l’Albert, en David i la Marta, que estan fent ruta per Austràlia.

Divendres nit vam volar cap allà on vam arribar a les 2 de la matinada (opció barata i convenient per la nostra butxaca, sempre). Vam dormir una mica i l’endemà a les 7 ja ens passaven a buscar per l’alberg ja que havíem reservat un tour de 2 dies per visitar Kakadu, suposadament un altre del miler de llocs únic i espectacular del país. Kakadu és un parc nacional enorme de quasi 20.000 km², comparable a l’extensió de Suïssa. Ha estat habitat per aborígens durant milers d’anys i actualment encara hi viuen alguns clans aborígens que se’n cuiden de la seva conservació. El tour era de 9 persones, nosaltres 4, tres danesos de 20 anys que semblaven els backstreet boys, una anglesa rara com ella sola i una aussie. El guia era molt espectacular, era el típic australià de desert enamorat de reptils, serps, bitxos i animals varis. De fet, vam fer la conya de que era semblant al gran Mick Dundee (Cocodrilo Dundee), suposo que pel fet de que la major part de la pel·lícula fou rodada a Kakadu. Aquí va una foto del guia amb un animaló taronja que no sabem ben bé el que era, però el guia va dir que era molt difícil de veure. Al notes se li va escapar la criatura i ens va donar un bon ensurt quan va començar a córrer entre nosaltres.

De camí a Kakadu vam parar al riu Adelaide on la gran atracció eren els cocodrils que hi habiten. Abans de pujar al vaixell però, el nostre guia es va penjar al coll unes serps llarguíssimes. Va dir que no eren verinoses però per si de cas, nosaltres no ens hi vam acostar. Aquí va ser on vam començar a donar-nos compte quin tipus de guia ens havia tocat, ... Després del xou de les serps, tocava veure els cocodrils. Nosaltres estàvem una mica desenganyats amb els cocodrils ja que a Cairns amb els pares de la Yolanda ja havíem fet un tour per veure’n i no n’havien vist cap. Però l’espècie típica de cocodril del territori del nord és diferent, es coneix comunament com “salty” perquè habita en aigües salades. Els cocodrils són uns animals molt especials ja que són el més semblant que tenim, actualment, als dinosaures de fa milions d’anys. Els “salats” són molt agressius i perillosos, poden arribar fins a 6 metres de llargada. A més a més, els cocodrils són molt territorial s i solitaris, vol dir que viuen separadament i a 1 km de distància entre ells i els guies ja es coneixen en cada zona el cocodril que hi ha, tenen inclús nom propi.

I es deixen veure fàcilment ja que utilitzen la tècnica bàsica de la pastanaga i l’ase: en una canya de pescar hi penjaven cuixetes de pollastre i entrecots i al cap de segons, divisaven el cocodril que s’acostava molt silenciosament. És acollonant quan veus que l’animaló s’acosta sigil·losament a un metre de la barca. Al cap d’uns segons d’observar el trosset de carn, s’impulsaven com un jugador de waterpolo i feien uns salts espectaculars. Era impressionant els salts que feien, com veureu a les fotos treien quasi tot el cos fora de l’aigua. Però no li donaven al primer salt, feien la jugada dos cops a cada costat per a que tots ho poguéssim veure i no ens apilonéssim en un costat amb el perill de que el vaixell bolqués. Era al quart intent que el recompensaven amb la carn per l’espectacle únic i increïble. Va ser una experiència increïble ja que ho vam poder veure de ben a prop. Per si de cas, però fèiem les fotos des de dins del vaixell ja que amb la dentadura que tenen, són capaços de engolir-se una vaca o cavall o inclús un humà sencer!. Vam fer milers de fotos. Són sense zoom!!! Inclús ens esquitxava. També vam fer un vídeo que ens reservem per impressionar (o avorrir) a les visites a casa nostra d’aquí molt poc.

Eren només 10 del matí quan vam tornar a pujar al cotxe i ja havia valgut la pena el viatge.

Durant el primer dia a Kakadu, vam estar veient unes obres d’art aborigen pintades a les roques
impressionants. El guia continuava parant a cada instant per a recollir serps, sargantanes, iguanes i cosetes d’aquestes, posant-nos els pèls de punta a tots, excepte a l’anglesa que era una enamorada de les aranyes i bitxos raros. Finalment, vam estar gaudint d’unes vistes impressionants i per la nit vam acampar sota les estrelles. La temperatura diària era d’uns 37 graus, ens foníem de calor. Per la nit, el guia ens va cuinar unes delicioses salsitxetes de búfal (mmmm, no hi ha res com la dieta aussie) i un cangur marinadet que encara se’ns repeteix per les nits i abans d’anar a dormir vam fer unes classes de djidgeridoo. I tot això en un dia!!!

El post ja és massa llarg, però tenim moltes més coses dels dos dies següents i fotos molt xules.... haureu d’esperar un parell de dies..

Un petó ben fort a tots/es

a i y