... mes tour amb papes (2 de 2)

Ep,

Ja tornem a ser aquí. El dia que vam anar a la Gran Barrera del Corall ho vam fer amb un vaixell que anava a la zona més allunyada de la costa. El corall era més dur i menys colorit (dominaven els colors verds i marrons) però vam poder veure molts més peixos que l’altra vegada. El vaixell es va aturar en dos llocs diferents. Els pares de l’Albert varen bussejar en els dos llocs i els hi va impressionar molt. Potser el primer lloc era menys agradable perquè estava infestat de meduses (les aigües són molt calentes aquí) i per això anàvem protegits de dalt a baix.

En la primera parada vam fer el nostre bateig de submarinisme. Només vam baixar quatre o cinc metres però ja va ser una experiència única. Va ser com nedar dins d’un aquari ple de peixos, de diferents mides i colors. Però, s’ha de dir que no tot és de color rosa. Hi va haver un moment, en començar la immersió, que vam estar a punt d’abandonar perquè ens va entrar una mica de pànic un cop vam ser a sota l’aigua. Jiji. Som uns campions. Ara sabem com es sentia (en els dos sentits de la paraula) en Darth Vader. La teva respiració ressona fortíssim i quan veus que estàs sota l’aigua, relativament lluny de la superfície, comences a accelerar la respiració i sembla que t’hagis d’ofegar i no hi ha aire a prop. Al cap dels primers minuts a sota l’aigua vam haver de sortir a la superfície. Sort que érem un grup de 3 persones i l’altra era més espavilat que nosaltres. La monitora ens va ajudar molt i gràcies a ella ho vam tornar a intentar i al final va valer la pena. Els primers minuts no veus ni corall ni peixos ni res, només estàs concentrat en respirar profundament i a poc a poc tal i com t’han ensenyat, però arriba un moment que t’adones que respirar és fàcil, que ja fa temps que ho fas i llavors comences a gaudir de la immersió. Ara riem de nosaltres mateixos. Aquí veieu algunes fotos d’abans i després de la capbussada.

Aquest cop no hem vist cap tortuga perquè la zona no era de tortugues sinó de ... taurons. Ho jurem. Vam veure un tauró d’un metre i mig nedant sota nostre. Aquesta foto és del fotògraf que la va tirar en el mateix dia. Diuen que n’hi ha molts per aquella zona. No sé si els australians són entesos o temeraris, però t’enganxen aquest esperit aventurer i fan que li perdis por a coses que realment acollonen com els cocodrils o els taurons. En el cas dels taurons ens repetien el tòpic de segurament ells tenen més por que tu i tot això. No sé si no han vist la pel·lícula o què.

Els dos dies següents vam aprofitar per canviar l’aigua pels boscos tropicals i vam fer unes caminades per la zona. Feia molta calor, 30-35 graus i molta humitat. Era com caminar en una sauna. Vam fer unes suades històriques. Aquests boscos tropicals són zones protegides amb una flora molt especial que no pots ni mirar malament sense que et multin. La bellesa dels boscos és espectacular, predominen un verd intens i arbres centenaris amb arrels quilomètriques. I les platges són bastant idíl·liques en el sentit que són com caribenyes: llargues, precioses, amb palmeres i cocos per terra però sense ningú que s’hi banyi. La raó: estan plenes de meduses molt més perilloses que les de mar endins. Hi ha una espècie que et pot matar en set minuts després de la picada. Quan ens expliquen aquestes coses, amb una tranquil·litat pasmosa, nosaltres flipem. Aquí vam unes fotos de la zona.

Ja hem tornat a la rutina a Brisbane. Però només ens queden dos mesos ja que tornem el 25 de maig. S’ha fet bastant curt, no?. Avui celebrem St Patrick, patró d’Irlanda (la qüestió es celebrar coses) i anem amb uns irlandesos amics d’en Chris a algun pub irlandès a veure (i beure) que fan. Ja us direm el què.

Records

y. i a.