... l'estiuàs de sant martí

Ep

Finalment aquest cap de setmana ha arribat l'estiu de veritat, i hem aprofitat per anar a Byron Bay, un poble hippy a 200 km al Sud de Brisbane. Com que està en un estat diferent (New South Wales) vam haver de canviar l'hora (és que són babaus els de Brisbane...). Vam passar-hi tot el cap de setmana, bàsicament menjant i estirats a la platja. Vam anar 7 : Maite, Oriol, Dino i Stefano (Itàlia) i Aline (Brasil).
Dissabte vam arribar, com de costum, a l'hora de dinar i després vam estirar-nos a la platja. Byron Bay és un poblet amb dos carrers, plens de motels, albergs, botiguetes i restaurants. És d'aquells poblets bohemis d'estiueig que deuen tancar durant l'època d'hivern. Anècdota tonta del poble: l'ajuntament ha prohibit els McDonald's i els KFC per fer-ho més autèntic, però, en canvi, hi ha kebabs i fish and chips a dojo. Té tres característiques principals que deuen estar relacionades entre elles:
1) té un far molt xulo (vist un far, vistos tots)
2) que és el poble més oriental de tot Austràlia. Així doncs és el primer on surt el Sol, i és una vista molt maca... diuen. Més a l'Est de Byron Bay només hi ha Nova Zelanda i 4 illetes (pex Fiji) i 3) té unes platges ideals per a fer surf i veus moltíssima gent passejant amb la planxa amunt i avall. Aqui va una foto artística de la platja principal on es hi vam passar el dissabte a la tarda fins que es va pondre el sol, fent uns rondos amb la pilota de futbol.
Per la nit vam sortir a sopar a un italià, i un cop fins al cul de pizza vam caminar pel poble una estona digerint i vam entrar en un pub. A part de gent bastant beguda, hi havia musica en directe. El més sorprenent de tot, és que en un intermig del grup, un tio es va posar a fer musica disco amb un didgeridoo (instrument tipic aborígen australià que sóna com una molla marejada i que triga uns 10 segons en deixar de fer gràcia).


No havíem reservat lloc per dormir amb antel·lació i estava tot bastant ple. Vam tenir sort i vam trobar llits en un alberg una mica especial a les afores del poble. És un alberg molt i molt hippy, bastant xulo, amb piscina, cafeteria, ... Un exemple clar: el dissabte a la nit feien una pel·licula de cinema, els Goonies!. Vam haver de compartir habitació amb 4 personatges més, dues daneses i dos que no sabem d'on eren. Semblava que parlaven alemany. Una danesa semblava qualsevol cosa menys danesa ja que era d'origen iranià... vam pensar que era una combinació ben extranya... des de les caricatures de Mahoma que no havia unit aquests dos països en una frase.... L'altre era la típica rossa danesa. Quan es va llevar, el primer que va fer va ser abdominals al llit. Dada tonta però certa.

Finalment, el diumenge vam anar a una caleta d'aquelles que t'has de currar l'arribada i has d'aparcar el cotxe en un lloc i has de caminar 15 minuts amb un pendent important. Les vistes eren magnífiques i va valer molt la pena. Estàvem sols a la caleta i vam estar molt tranquils i molt bé tot fent uns banyets. A la mateixa zona hi havia uns surfistes, tot era molt idílic ja que era una mescla de bosc i caleta de platja que ens va fer recordar a ..... LOST (com no!, estem enganxadíssims). Esperàvem algun ós polar, que no va arribar...jiji.
L'aigua estava tan cristal·lina com gelada, però la calor feia indispensable un banyet. Unes imatges valen més que mil paraules.














Per la tarda, les nenes van anar de botiguetes sense comprar res... com no! i els nens van quedar-se a la platja. Alguns van intentar fer surf, però les aigües estaven mogudetes. Hem pres la decisió de fer algunes classes de surf i provar-ho un dia d'aquests. A veure si podem.

Aquest matí (dilluns) per fi!!!!!!!!! ha valgut la pena llevar-se de matinada per escoltar el Barça!!!!!!! siiiii . Estàvem començant a dubtar del nostre malestruc...

Res més, ....ah si! una altra tonteria. El dimecres es celebrava la cursa de cavalls més important d'Austràlia (com la d'Ascott britànica). És la Melbourne Cup. Aquí com que no són exagerats, tot el país col·lapsat, es veu que és un dels esdeveniments que mou més diners en les apostes. Es feien porres en totes les institucions: entre amics, al departament, .... Fins i tot, l'estat de Victoria (capital, Melbourne) fa vacances per poder veure la cursa. Total, que l'Albert va tenir la sort d'escollir .... el que va quedar últim en la porra del departament i li van tornar els diners.

Ara sí, tanquem la paradeta i campana y se acabo i fins un altre

petons

a. & y.