... les koales i els koals

eeeeee

Els fidels seguidors d'aquest blog estaran esperant un comentari sobre Byron Bay... doncs resulta que les previsions meteorològiques en aquesta zona al Sud de Brisbane apostaven per una tempesta important. Així doncs, vam anar al Nord (Sunshine Coast) amb la Maite i l'Oriol. Concretament a Noosa, un poblet d'estiueig molt cuco amb un parc Natural per a passejar-hi.
Vam arribar a l'horari espanyol (les dotze) i vam començar una mini ruta pel parc d'unes dues hores. Va ser molt xulo ja que passejàvem a la vora del mar i hi havia unes vistes de penyassegats molt xules tal i com hem intentat plasmar a les fotos.













Els protagonistes de l'anèdocta del dia tornen a ser els nostre amics koales. En el parc natural de Noosa, hi ha alguns koales en llibertat i si tens sort els pots veure pels arbres. Com ja sabeu, els koales tenen un metabolisme una mica especial basat en l'estalvi d'energia. Total, que es passen 19 hores al dia sense moure's, bàsicament dormint. De les 5 hores restants, 3 les passen menjant tranquilament i sol ser de nit. Necessiten aquest temps per a mastegar els 500 grams diaris de fulles d'eucaliptus abans de digerir-les. Aixi doncs, costa bastant veure koales desperts i, ja no diguem, actius. Nosaltres vam tenir la sort de veure un koala en llibertat menjant i ens vam quedar observant-lo 5 minuts al·lucinant. Després va decidir canviar d'arbre i va fer un salt a un arbre que estava a prop nostre. El més fort és que al cap de 5 minuts va baixar de l'arbre i es va acostar a nosaltres per a creuar el camí on érem i va pujar a un arbre a l'altra banda del camí. Vam tirar-li uns tres mil milions de fotos que resumim en aquestes dues. No us podeu imaginar l'emoció i les sensacions que vam tenir. És una cosa que només privilegiats poden veure.













Per cert, la Yolanda va estar a punt de trepitjar una serp, de la qual deixem constancia en una foto. No li vam preguntar si era verinosa o no, ja que vam decidir fugir a l'acte. És acollonant veure una serp passejar a uns centímetres davant teu. Després de la caminata vam fotre'ns un dinar de peix, gambes i calamars arrebossats espectacular i vam passar unes horetes jugant a la butifarra a la platgeta. El viatge a Byron Bay, l'hem postposat per la setmana que ve. Ja us anirem anunciant.










Respecte la nostra vida diària, hem de dir que ens hem fet bastant amics d'en Chris (l'americà) tot i les seves tesis polítiques. Com que l'Albert imita a tothom de la casa, ell demana que l'imiti però encara no l'ha imitat.... davant d'ell,jiji. L'altre dia ens va cuinar uns bistequets de 3 cm de gruix que l'Albert encara digereix i que la Yolanda, com una nena de tres anys, va haver de deixar perque se li feia bola. Per rematar-ho, ens va dir que aquests bistecs eren massa prims, que a Texas se'ls foten més gruixuts... potser confon les dimensions també. Continuem anant al gimnàs, estudiant a la UOC, interessant-nos pel barça i el país (hem seguit les eleccions a tope i rient moltíssim amb el Minoria Absoluta!) i ens llevem amb en Basté parlant del Barça... la veritat és que sembla que no estiguem tan lluny.

Vinga, ho deixem aquí, .... una abraçada per a tothom.

y. & a.

PD: Donem la benvinguda a les antípodes a en Luis i la Cristina que comencen la seva ruta a Melbourne. Esperem que vinguin aviat. Els esperem.