... primer cap de setmana tranquil

Hola

Això que podeu veure. Aquesta cenefa que sembla la de la casa dels Roper. Aquesta meravella del disseny d'interiors, aquesta excel·lencia artística és el nostre paper de paret que cobreix tot el pis d'abaix de casa nostra. Entre això i les làmpades d'aranya amb algunes bombetes que fallen, tenim una decoracio una mica kitsch. Ahir vam veure una pel·li de semipor amb uns amics que van venir i l'escenari era immillorable.

Aquí us adjuntem unes fotos de la caseta on hi surtim jo i en Henrik. Les habitacions estan al pis de dalt i compartim a baix la zona de menjador, cuina, jardinet, barbacoa,... Dues coses: 1) les vistes que es veuen semblarien indicar que estem lluny de la ciutat i tal, però no és així. Brisbane és una mega-ciutat residencial plena d'arbres, jardinets i parcs per a tot arreu. 2) He escollit aquesta foto de Henrik per a que gaudiu de la seva especialitat com a bon teutó: sandàlies i mitjons. Encara em falta la confiança, però se li ha de fer entendre que això no pot ser. Però què no ho veu, que no ho fa ningú més això?











Despres de la primera setmana seriosa, aquest cap de setmana ens l'hem pres una mica de relax. L'Albert està molt content amb la feina, que és molta!, i la Yolanda està adapatada a l'anglès. Ahir vam anar a la piscina de la universitat que és molt gran amb molta gespa per a llegir i tal. Els aussies estan molt i molt preocupats pel tema del sol, que aquí pica molt més que a qualsevol altre lloc. Vam veure un parell de iaies que es banyaven completament vestides amb barret i ulleres de sol. A la piscina vam decidir de totes totes apuntar-nos al gimnàs i anar a córrer i fer esport en serio ja que la majoria d'australians està supercatxes. Són extremadament esportistes i, per això, tot i ser només 20 milions tenen bones seleccions i bons esportistes en qualsevol disciplina. A més a més, tenen una sèrie d'esports nacionals que només participen ells. Avui hi ha la gran final del rugby australià (que no és ni futbol australià ni el rugby convencional que nosaltres coneixem). És una altra cosa. Avui hi ha la super final i tenim la ciutat revolucionada, ja tenim un espectacular Brisbane Broncos - Melbourne Storm. Uuu. Si aconseguim entendre les regles del joc potser ens ho passarem bé.

Una de les rareses de Austràlia són els animalons. Un 80 % de les espècies del continent entre animals i plantes només es poden trobar aquí. A part dels típics cangurs, koales i tals, hi ha molts animals especials. Aquesta foto és la d'un emu que és com un pato però gran i lleig. És el segon ocell més gran del món despres de l'estruç africà i pel que sembla corre que se les pela. L'altre foto és d'una espècie de pavo que circula lliurement per la ciutat, que s'alimenta de les deixalles del carrer. Flipem amb aquests pavos i,no sabem quant temps durarien pels nostres carrers.











Siiiii. 1 a3!!!! Hem estat escoltant el Barça mentre escrivíem. Visca Gudjohnsen.

Avui marxem a la platja cap al Nord, a la Sushine Coast a veure una noia que és amiga d'en Cris de SantVi. A veure què tal són les platges cap al Nord.

Una abraçada per a tothom.

A & Y.

PD: Desgraciadament, l'avi de l'Albert va morir fa tres dies, però m'ha dit que no vol missatges de condol en el blog. Ho comunico per a que no li pregunteu sobre el tema. Moltes gràcies.

... la rutina

Hola a tots

Ja hem deixat de fer de Mikimoto pel mon i ens hem posat a treballar. Dissabte a la nit vam sortir de festa amb els companys de pis (Chris, l'america i Henrik, l'alemany), per fer una mica d'esperit de pis, que sempre va be. Llastima que durant la nit en Chris em va confessar que es seguidor de Bush. El tema politica queda vetat al nostre pis....Diumenge vam anar a una platja al Sud de Brisbane amb un grup d'amics molt a prop del Surfers Paradise. El tema surfing aqui triomfa bastant i les platges son enormes i molt amples. Ja us passarem alguna foto.

Abans que arribessim, els habitants del pis quasi no es parlaven entre ells, pq en Henrik es un pel timid i els americans encara no han entes que quan els europeus diem que parlem angles vol dir que segurament els entendriem si parlessin mes lent. Pero, hem revolucionat el pis i ja hem aconseguit de fer sopars col.lectius i a partir d'avui cada dia quedearem tots per sopar a les 19:30 i xerrem. Aixi hem millorat la nostra convivencia i ells els seus apats. En Henrik no havia tocat els fogons en 2 mesos i s'alimentava basicament de sandwiches (esta molt content de que haguem arribat) i en Chris es pensava que cuinar era, basicament, descongelar. Algun cop s'ha apuntat en Marcos i hem fet unes cartetes. Ahir vam fer un parxis. Jiji.

La universitat esta a 15 o 20 minuts caminant de la nostra caseta. Primer em va fer molta il.lusio pq podia anar-hi a peu, i es una passejada molt maca entre jardins i parcs i tal i tot molt sa i molt bucolic. Avui, quatre dies despres ja m'ha deixat de fer gracia la patejada, que semblo en Frodo amb portatil i aviat aconseguire una bicicleta. La gent del departament esta molt be, molt acostumada a rebre visitants. Ja he jugat un parell de dies a squash (a les 7:30 am!!!!) i m'estic adaptant molt be (amb la Yolanda hem anat a correr un parell de cops). Tant en el departament com a Brisbane hi ha forces asiatics que si hagues de destacar alguna cosa d'ells es que no se'ls enten res del que diuen.

La Yolanda ha comensat (on es la c trencada !!!!!) el curs d'angles i la van posar en un nivell bastant alt. Va a classe amb una xina, una coreana, una alemana, una suissa i un noi arab que no recordo d'on es. Amb la xina diu que xerra bastant, es de Beijing i diu que enyora la seva ciutat. Jeje. Si enyora Beijing que s'amorri a un tub d'escapament d'un cotxe i la contaminacio li recordara casa seva. El fet de que en tot Australia hi hagi 2o milions de persones i que a Beijing ja n'hagi 14 milions apilades tambe la deu fer sentir sola. Apart de les classes, a l'academia fan cada dia dues activitats per la tarda, com anar al cine, jugar a pingpong,excursions, barbacoes i tal. Ja us explicara ella que tal li va. Quan acabi el curs, intentara buscar feina pq el seu visat finalment si que li permet, podria entre d'altres donar classes de castella o cuidar nens. Quin millor lloc per fer de canguro que a Australia, no? (dedicat a la Sandra).

Total, que estem be i tal (haig de reconeixer que ens enyorem una mica).

La nostra adressa posta es
115 Hawken Drive
ST Lucia, 4067
Brisbane,
Queensland
Australia

El nostre mobil es (61) 405710889 i el meu telefon fix del despatx es el (61) 733467208 (hi sere habitualment de 8 del mati a 18 de la tarda (de mitjanit a les 10 del mati vostres). Finalment, tinc un nou email (tot i que els altres tambe els consulto diariament) que es
a.guisasola@awmc.uq.edu.au

Res mes, us deixo amb una foto molt inspiradora que q a mi m'encanta....

Records de part de la Yol

Albert

... canguros i koales

Avui hem fet una de les millors visites que es pot fer a Austràlia. El "Lone Pine Koala Park" és el parc d'Austràlia on hi ha més koales (uns 130). També hi havia molts canguros en llibertat per a que els puguessis alimentar. És una visita obligada que segur que repetirem amb qualsevol que vingui a veure'ns (ens hem treat el one year pass!). Òbviament hem fet milers de fotos de koales a uns metres de distància i n'hem pogut tocar un parell. Són extremadament suaus i es passen el dia dormint en els eucaliptus. Quan es mouen és una passada, com si anessin a càmera lenta. És molt díficil de descriure les sensacions que hem tingut, esperem que amb les fotos us feu una idea. L'anècdota és que quan estàvem assistint a una xerrada, un dels koales de darrera l'orador s'ha caigut de dalt d'un arbre mentres dormia i s'ha estampat contra el terra, però no s'ha fet res. No s'ha sentit ni un crit de queixa, però tot el públic ens hem angoixat bastant.















També hi havia una zona lliure de canguros. Estaven dormint i els hi podies donar de menjar i acariciar i està al seu costat. N'ha havia més d'un centenar. Un altre cop, sense paraules. Els veies saltant i botant com als dibuixos animats. Fins i tot, els que tenien gana s'acostaven a tu tranquilament per a que els hi donessis menjar. Suposo que al que no ha vist mai un colom, la Plaça Catalunya tambe li deu fer il·lusió, no?














Per últim també hi havia altres animals típics australians com emus, wombats, dingos i molts rèptils. No podem posar totes les fotos però si una de molt espectacular de la Yolanda, que després d'haver menjat com una campiona una setmana a Beijing ja no té por de res...

Una salutació i un petò molt gros per a tots/es

A & Y

... els jardins de Brisbane

Ep

Avui divendres l'Albert s'ha pres la tarda lliure i hem anat a passejar per la ciutat i, especialment, pels seus jardins. Com podreu veure a les fotos, l'Albert, ni curt ni mandrós s'ha vestit de gala per la visita i semblava una caricatura cutre del Coronel Tapioca. El tema del gorro és fonamental ja que aquí el sol pica moltíssim i molta gent porta gorra, barret australià o gorro. Per exemple, totes les guarderies tenen pati amb jardí i tots els nens estan obligats a dur algun tipus de barret. És bastant graciós pq molts duen el típic de Lawrence d'Arabia, ja us farem una foto.

Primer hem anat als jardins de Roma Parklands, que tenen el jardí subtropical més gran en una ciutat. Els biòlegs haguéssiu gaudit d'allò més però nosaltres només hem pogut veure moltes plantes, arbustos i flors diferents i moltes zones de gespa per a jugar. També hi havia deu barbacoes elèctriques públiques preparades per a fer picnics i tal. Tot és molt fàcil a Brisbane, principalment pq tothom fa el que ha de fer. És a dir, no calen gaires mesures de seguretat a les cases pq ningú roba, no calen revisors pq ningú estafa, ningú embruta, és una ciutat de gent molt bona ... i pensar que són descedents de presoners. Brisbane va nèixer cap a l'any 1850 com un reformatori on abandonaven tots els criminals anglesos i en 150 anys s'ha convertit en una ciutat idílica. Imagineu si poséssim tots els xoriços de La Model en una illa... qui apostaria que en 150 anys queda algú viu?

Després hem anat a donar un vol pel jardí botànic, que està situat al costat del riu. Hi ha més de 5000 espècies (nosaltres no les hem distingit totes, :)) en una zona molt àmplia on la gent juga a rugby i a aquestes coses rares. Ha estat un passeig molt bonic. Després hem agafat un vaixell per a tornar a casa a través del riu. Està molt bé. Ës com un "metro" pel riu i és molt ecològic i té vàries parades i passa amb bastanta freqüència. Per cert, temperatura = 28 graus.

Aquest cap de setmana planegem fer alguna sortida i aprofitar el temps lliure, ja que dilluns comencem en serio a treballar i a estudiar anglès. Us adjuntem algunes fotos del nostre dia bucòlic.....

Y & A

... primers dies a Brisbane

Dilluns, a les 6,30 del matí, vam aterrar a Brisbane, el nostre destí final per 9 mesos. Mentres recollíem les maleses, un gos de la polícia ensumava els equipatges en busca de menjar. Un dia explicarem per que no deixen entrar a Austràlia ni menjar, ni fusta ni llavors.

Brisbane, la capital de Queensland, és una ciutat moderna, en la que creua un riu molt gran, que la fa encara més atractiva. El barri on vivim nosaltres, Santa Lucia, just al costat de la Universitat de Queensland, és un barri residencial molt tranquil, ple de cases amb jardins ben cucos.

Nosaltres vivim en una casa de dues plantes, compartida amb dos americans (Chris i Amber) i un alemany (Henrik). De moment, hem fet migues amb Henrik, que pobret ara està una mica trist ja que portava tres setmanes amb la seva novia i ahir va tornar a Munich.

Nosaltres tenim dues habitacions contigues: el dormitori amb el llit, armari i tele i l'estudi amb taula i sofà. I el que és important, Internet wireless. La veritat és que les nostres habitacions són grans, sobretot comparat amb les dels altres.

Portem dos dies aquí i estem canviant els nostres hàbits dels horaris. Avui, per exemple, ens hem llevat a les 6 ja que aquí es fa de dia abans, i hem fet una mica de footing abans d'esmorzar. Aquí, la majoria de gent fa esport abans d'anar a treballar (footing, bici, squash,...). Hem dinat a la una, uns sandwichs i hem sopat fort a les 6,30h.

Tenim moltíssimes coses a explicar ja que tot és nou però per no avorrir-vos, explicarem només un parell d'anècdotes: hi ha animals raros per tot arreu; l'altre dia prenent algo a prop del riu, se'ns va posar al costat una mena d'iguana de més de mig metre i ningú li va fer cas. A la Yolanda una mica més se li surt el cor per la boca, però una dona del costat ens va veure patir i ens va dir que no n'hi havia per tant que només busca menjar. L'Albert li va dir que era el nostre primer rèptil salvatge que ho entengués. També hi ha ocells molt raros. Hi ha una especie de pavo que es passeja per la uni, que em penso que el caçare per cap d'any. L'altra anecdota és que avui han obert tots els telediaris amb l'enterrament oficial del caçador de cocodrils.Li han dedicat deu minuts. Estava el primer ministre i milers de persones. En Russell Crowe plorant. És increible, aquest home és més que un heroi aquí. El trobarem a faltar.

Ho deixem aquí per avui. Gaudiu de les fotos de la ciutat, del nostre barri i de la nostra casa.

A&Y

... made in China (Beijing epíleg)

L'últim dia vam aprofitar per fer unes compres per Beijing en el famós mercat de la seda. Hi havia de tot: roba Calvin Klein, Dolce Gabana, rellotges rolex, bolsos i carteres Luis Vuitton,... tot made in Xina per menys de 10 euros (bé si sabies regatejar).

Nosaltres de fet, en principi, no teníem intenció de comprar res, ja que ja portavem 50 kilos a sobre i no volíem més pes. Però va ser entrar i no vam poder soportar la temptació. Ho he de reconéixer (Yolanda) m'encanta regatejar. Així doncs, vam acabar comprant dos anoracs North Face amb forro polar interior (realment totalment innecessaris tenint en compte que arribem a Brisbane a l'estiu i ens en anem abans de que comenci l'hivern) i obviament vam haver de comprar una motxilla per poder-los portar.

Un bon epíleg del que pensem de Pequín és la foto de la dreta on es veu que tot i les figures i posters de Mao que hi ha a Tiananmen (foto de l'esquerra), el comunisme ha estat derrotat pel capitalisme.

Tremoleu perque d'aquí uns anys, Xina se'ns menjarà amb patates... del Mc Donald's, és clar.

A & Y

... la gran muralla, the great "walk" (Beijing 3era part)

Després de haver-la vist en fotos i en pel·lícules, vam poder pujar a la Gran Muralla Xina. Vam anar-hi amb un grup del congrés en un viatge organitzat per un d’ells amb autobús i guia inclòs. Hem fet uns milers de fotos. Vam anar a una zona que no era del tot turista, i vam caminar-hi gairebé 5 hores. Era una zona muntanyosa i per tant, hi havia zones amb pendents molt elevats que només es superaven amb escales infinites. Hem fet més steps que tot el personal del DIR en un mes. Tenim agulletes fins i tot en les ungles. Les vistes de la Gran Muralla són del millor que hem vist i pensar que es va fer fa tant de temps per a protegir Xina de Mongòlia, simplement espanta. Lamentablement, no és tan llunyà com hauria de ser, ja que avui en dia encara hi ha països construint muralles de defensa.

Després vam anar a dinar a un restaurant xino (i ja en començavem a estar cansats) i ens van ensenyar com es feien uns jerros típics de la zona amb coure i pintura. Òbviament, després ens van passar per la botiga per a que compréssim una miqueta. Total, visita turística + dinar + exposició + compres = viatge imserso a lo xino. Jeje. Nosaltres no vam picar... gràcies a la Yolanda, és clar. L'Albert és un comprador compulsiu.

El viatge de tornada en bus (2 hores) va ser una dormida general amb tothom amb les cames rebentades.

A & Y

... la ciutat prohibida (Beijing 2a part)

La ciutat prohibida és un conjunt monumental situat en el centre de Beijing que està composat per una quantitat important de palaus on van viure durant anys els emperadors de les dinasties Ming i Qing. Hi podien arribar a viure 30.000 persones entre la família reial i servei. Hi hem caminat quasi tres hores i només hem vist una mica més de la meitat. És preciosa, enorme, plena de grans palaus i patis. Esperem que les fotos facin justícia.

Podeu veure a la Yolanda menjant uns noddles a la ciutat prohibida. La veritat és que no estaven gaire bons i em vam deixar la meitat. L’anècdota va ser que al segon d’aixecar-nos de la taula, amb el seient encara calent, un xino es va seure i es va acabar el plat. Va ser un pèl violent.

Aquella nit vam anar al sopar de gala del congrés que va ser a la seu del partit comunista a la mateixa plaça de Tiananmen. És un lloc on gairebé és impossible entrar i havíem d’anar completament de gala. L’Albert no tenia traje (era dels únics en un sopar de més de 2000 persones) i portava una corbata a la butxaca per si no el deixaven entrar que li havien deixat però, per sort, no va fer falta. El sopar va ser exquisit amb moltes actuacions típiques xineses des d’opera, teatre, acròbates i malabaristes del diavolo. Llàstima que com a tots els àpats xinos no hi ha postres, ni cafè, ni copa .... ni puro. A les 9 en punt ens van fer fora de la sala.

Sopars com els de Mataró ... ni un.

A & Y.

... lost in translation (Beijing 1era part)

Aquesta és una foto de la Yolanda envoltada de xinesos que expressa perfectament el nostre sentiment. Beijing està ple a vessar de xinos (concretament quasi 14 milions). Hi ha moltes feines que podria fer una màquina i que la fa un xino per estalviar. Hi ha xinos vigilant cada botiga, cada cantonada d’un supermercat. No hi ha parquímetres, hi ha un xino controlant cada carrer. Quan han de servir el te al congrés, no posen cartells, posen xinos aguantant els cartells. Avui per la tarda hem estat passejant pels voltants de l’hotel i érem dos Bill Murray a Lost in Translation. No hem vist ni un occidental. És una sensació molt rara. Només xinos i més xinos per a tot arreu.

Us adjuntem també una foto de l’estadi olímpic en construcció tal i com us havíem promés. És més que espectacular. Sembla un munt de ferralla apilada. Hi ha milions de coses que ens diferencien dels xinesos sense tenir en compte el físic i el menjar. Quan estan cansats s’asseuen en mig del carrer en forma de caganer i s’estan una estona mirant la gent passar. Vam anar a un súper i va ser una experiènica divertida, tenen moltes marques de les d’aquí, la nostra troballa més important van ser Donettes Panrico fets a Xina per 0.29€ un paquet de 8. Tenen tot de marisc viu que s’escapa de les caixes (crancs, gambes,...). Com a molts països del món, la conducció és un desastre. No sabria dir si condueixen bé o malament. Ja que per sobreviure amb aquest trànsit s’ha de ser molt bon conductor. Això sí condueixen molt lent. Els passos de vianants són de broma i no hi ha semàfors per vianants. Cada cop que creuem un carrer és com jugar al Prince of Persia. L'altre foto és del temple budista del Yonghe Kong que parlàvem en un post anterior.

Un petó. A & Y.

... singapore airlines

ep

estem a l'aeroport de singapur sense accents ni c trencada. Es un aeroport impressioant molt modern amb tota classe de serveis: internet gratis, gimnas, piscina,massatges... Hi hem de passar 5 hores.

Tenim moltes fotos i coses a explicar de Beijing que ja actualitzarem quan puguem pujar fotos a Australia (dema). Per tant, nomes comentarem el viatge... us haureu d'esperar. El dia ha comensat malament ja que ens hem adormit i podiem haver perdut l'avio. jeje. Ens haviem de llevar a les 5:15 i ens hem llevat una hora tard. Per sort, teniem els 50 kilos de maletes mig fet. Hem arribat tard a l'aeroport pero hem pogut embarcar. Aqui ha vingut la segona pega. La operadora de checkin no havia vist mai un passaport espanyol i ha confos el DNI amb el numero del passaport. Total que des de inmigracio australiana no li donaven permis per a que volessim pq no tenien cap visat amb aquest numero. Hem estat 20 minuts patint i veient com anaven arribant jefes de singapore airlines preocupats pq ells veien el nostre visat al passaport. Al final, com un comte de fades, ha acabat be i hem volat.

El viatge amb Singapore Airlines ha estat perfecte. Molt menjar, molt comodes i molt bon servei. L'Albert s'ha passat el vol amb la play station individual i la peli del codi da vinci. L'anecdota es que al entrar ens han donat una tovalloleta cremant per a rentar-nos i ens hi hem deixat les empremptes digitals.

Dema o dema passat no us perdeu efectepapallona amb dos o tres posts que us hem preparat de Xina amb grans fotos de la muralla i la ciutat.

Esperem els vostres comentaris

Un petonet a cada galta

Yolanda i Albert

... en el Yonghe Kong

Sembla ser que el jet lag ja està superat. Ahir, per fi, vam poder dormir en horari normal sense cap tipus de problema. Esperem que les dues hores més que ens roben del 18 quan arribem a Brisbane ja no ens afectin.

Ahir vam anar a visitar Yonghe Kong el temple budista dels lames, és el temple tibetà més important fora del Tíbet (no podem enviar fotos pq hi ha problemes amb la xarxa a Beijing). No ho creureu, però l'internet està en beceroles aquí a Xina. Era preciós amb tot de salons típics xinesos amb plens d’estàtues de budes enormes. Les estàtues no es poden fotografiar, hi ha molta gent resant i cremant encens. Hi ha el rècord del món d’una estàtua tallada d’un sol arbre, de 18 metres, impressionant.

Vam sopar amb tots els del congrés en un restaurant xinés de qualitat que no tenia res a veure amb els que trobem per Barcelona. El preu també era molt diferent (26 € per cap). Vam tastar plats típics xinesos, en general picants i amb moltes espècies. El plat pequinès per excel·lència és l’ànec que el serveixen amb una “tortita”, ceba i una salsa amarga de soja. Res a envejar a les fajitas de pollastre o vedella del Santa Clara.

Yolanda i Albert

...Jet Lag

Confirmat. El jet lag existeix. Diumenge, vam arribar a Beijing amb dues hores de retard (a les 14 hora d’allà), a les 8 del matí hora de Barcelona. Dormir a l’avió és una experiència no gens recomanable. Hi havia xinesos molt ben preparats amb espardenyes i algun en comptes de dormir sobre el seu seient dormia amb el cap recolzat amb el seient de davant. D’esmorzar (dues hores abans d’aterrar), podies escollir entre fideus xinesos o frankfurt amb ous ja que a Beijing era l’hora de dinar i tot i que va costar, l’Albert va donar la talla.

El més destacable dels xinesos són les seves ganes de servir i ajudar. Tenim tot el dia xinesos pendents de nosaltres... ens van portar les maletes des de l’aeroport fins a la porta de l’habitació. Majoritàriament, són voluntaris universitaris que s’estan preparant pels Jocs Olímpics. Nosaltres estem situats a uns 9.5 km del centre (penseu que Beijing és tan extens com Bèlgica). Estem al costat d’on es construeix l’estadi olímpic. Ja adjuntarem fotos. El problema és que els xinesos no tenen ni idea d’anglès, però ni idea ni idea. I coses tant senzilles com explicar que la teva dutxa s’ha trencat no són tan senzilles, i has de recórrer a la teva experiència en mímica de jocs de taula.

El jet lag existeix. Tot i que diumenge vam anar a dormir aviat (a les 10 de la nit), al dia següent ens va costar de llevar-nos. La Yolanda es va passar tot el matí dormint i l’Albert adormint-se a qualsevol sofà del congrés. Esperem superar-ho aviat. La conferència va anar molt bé. Hi havia unes 300 persones escoltant a l’Albert i en va sortir molt content. Pel vespre, com veieu a les fotos hi haver una festa-recepció amb menjar i beure per als assistents al congrés en un parc davant el nostre hotel (la Yolanda s’hi va colar amb tot el morro). Hi havia moltes actuacions: òpera xinesa, cantants, acròbates, .... El més destacable i que no m’esperava viure mai, és sentir a un xinès repentinat cantant “O Sole Mio”, a més a més en el programa posava que cantava “My sun (Italian)”, jajaja. Boníssim. Després hem fet unes cerveses xineses (totalment imbevibles) amb gent del congrés. Per cert, la nostra habitació està en la desena planta de la torre de la dreta de la foto

Ara mateix són les 5.30 del matí de dimarts (veure foto adalt) i jo (Albert) aquesta nit he pogut dormir unes 5 hores. La Yolanda no ha pogut dormir fins ara (jeje) i a les set s’ha de llevar pobreta perquè anem a fer una visita al palau tibetà dels lames a les 9 (jeje). Abans, per això, farem un cafè.....

Una abraçada a tots, us trobe

m a faltar....

... el casament

Tic Tac. Ja ha arribat el dia.

Són les 9 a.m. i tot i que vam a anar a dormir tard i cansats, ja fa una hora que no puc dormir. Deu ser el cafè que em vaig prendre al casament :). Per cert, grandíssim casament, l'església molt maca, la nuvia molt maca, la Yolanda (com podeu veure) molt molt guapa i jo ... anava de verd.

Estic content que el dia abans de viatjar fos el casament d'en Jose i la Laura. És com una festa comiat amb barra lliure amb tots els amics i un sopar de l'òstia.

Us adjunto algunes foticos. Us trobarem molt a faltar.

Albert

PD: Voldria aprofitar aquest últim post per donar les gràcies al veí desconegut que durant l'últim mes que no hem tingut internet, ha deixat una xarxa sense fils sense protegir...

.... amb les maletes apunt

ep,

Ja tenim les maletes preparades tot i que no marxem fins demà ja que avui tenim un casament. Un comiat a lo grande.

Ahir els amigotes em van fer una festa-comiat sorpresa que em va fer molta il·lusió, sobretot pel regal... la samarreta del Barça. Realment els dos hem tingut molta sort en les nostres amistats.

Aquesta és una foto de record que portaré amb mi....

... adeu al caçador de cocodrils

Una de les nostres motivacions de viatge era el gran Steve Irwin, també conegut com el caçador de cocodrils que, lamentablement, va morir el dilluns 4 mentres gravava un documental. La visita al seu zoo per veure com s'enfrontava a tota classe d'animals era obligada.

Nosaltres hem fet un minut de silenci mentres feiem les maletes ...

... festa-comiat amb les amiguetes

eeeeeeeeeee

Gràcies a totes per la festa-comiat del dissabte. Va ser molt emotiva i la recordarem tot el viatge. Aquestes coses són les que fan que marxar sigui una mica més dur. Agraïm que us ho curressiu tant amb el tema regals i detalls... tot anirà amb nosaltres. Gràcies a les fotos de l'Emma podem reconstruir el que va passat al llarg de la nit i que no recordem... no sabem per què.


Petonets. Yolanda