... sempre hi ha una primera vegada

... per conéixer gent de tot el món. Al departament on treballa l'Albert, per exemple, hi ha gent de tot arreu, només hi ha un 20% d'aussies! Hi ha gent de la Índia, d'Itàlia, de Sud Àfrica, Bangadesh, Tailàndia, Nepal,... I la Yolanda va a classe amb gent de Bahrein, Suïssa, Mèxic, però sobretot de Korea. La setmana passada, va anar a sopar amb els koreans a un Vietnamita-xinés i s'ho va passar molt bé. És una cultura totalment diferent però són molt bona gent. Era el centre d'atenció ja que era la única no koreana i només feien que preguntar-li sobre la cultura espanyola. La Yolanda, és clar, els hi va deixar ben clar la diferència entre Espanya i Catalunya... entre el Barça i el Madrid,... Els coreans són uns malalts de futbol. Un dels seus amics coneix tota l'alineació de la selecció espanyola. Segons molts coreans, la lliga de futbol espanyola és la millor del món.


De tota la gent que coneixem, el nostre cercle íntim d'amics (amb els que parlem català com l'ase de l'Aznar), està format per la Maite i l'Oriol, en Dino i l'Steffano d'Itàlia, l'Olivier de França, l'Aline de Brasil i la Jimena de Xile, entre molts altres. Aquesta foto és d'un sopar a un mexicà, curiosament regentat per coreans. El menjar estava molt bó, la sangria no tant i no ens va fer oblidar el nostre Santa Clara.










... per conduir per l'esquerra. L'Albert, l'altre dia, es va estrenar en conduir per l'esquerra i amb un cotxe automàtic, per anar a buscar aigua residual a un colector amb un cotxe de la Uni. És com conduir un dels autos Aragon. Només cal un peu. Frenes o acceleres. I si no acceleres el cotxe es queda clavat. Tot i això, va ser un desastre i al cap de 5 minuts, el seu colega li demanava si us plau el canvi. Sembla que no, però costa acostumar-se a conduir pel costat contrari. El retrovisor i els intermitents estan a la dreta i cada cop que girava, feia anar el limpiaparabrisas (ha de tenir una traducció al català que desconeixem en aquests moments).

... per veure animals diferents. A les nits australianes, es poden veure entre molts altres dos tipus d'animals molt especials, als quals no hem pogut fer foto perquè és de nit. Ja ens en baixarem alguna d'internet. Un d'ells és el possum, que és una barreja entre ratolí i conill que surt per les nits i es dedica a caminar pels cables elèctrics com si fos un funambulista. I l'altre, més sorprenent encara, és el ratpenat. Són enormes, de pel·lícula, n'hi ha que fan mig metre entre ala i ala. Realment, per la nit, fan respecte. L'altre dia, l'Albert va veure la seva primera serp mentre circulava amb bici. Òbviament, no es va parar a fer-li la foto. Sí que vam fer la foto a un corb i uns quants lloros. La ciutat està plena de corbs, són com els coloms a Barcelona, ara ja ens hem acostumat a ells i al fet que es passin tot el dia cridant i volant ras molt a prop teu. Són uns ocells força savis i diuen que tenen molta mala llet i que si els espantes o els hi tires alguna pedra, s'enrecorden de tu i t'ataquen en grup. No ho provarem. L'altre foto és de lloros que vam veure al parc natural i que ens van fer gràcia ja que tenen els colors blau i grana. I que ens havíem guardat esperant una setmana un pèl més gloriosa que aquesta.









... per anar tranquilament a treballar, després de perdre el Barça al Bernabeu, sense que cap merengón et toqui els ous (paraules literals de l'Albert).

... per a trobar a faltar com mai el pa amb tomàquet i el fuet de Vic. Aquí el concepte de pa és pa bimbo i l'únic embotit que hi ha és pernil dolç i salami italià. L'Albert comenta que també enyora la mortadela d'oliva.

... per organitzar una festa a casa nostra. en Henrik volia celebrar tan si com no l'Oktoberfest i l'americà el Halloween i nosaltres la castanyada (encara no sabem d'on treurem les castanyes). Hem decidit fer una festa aquest dissabte a casa nostra i cadascú dels de la casa portarà els seus amics. Aquí les festes comencen cap a les 9, sopats i cadascú porta alguna cosa de beure o per picar. Així que només hem de posar gairebé la música. El diumenge prometem postejar les fotos.


Ara ja anem a dormir. Bona nit

una abraçada a tots/es

Nanit

a. & y.

... verd

Ep

Aquest cap de setmana hem anat de rutilla a un parc natural amb la Maite i l'Oriol (Lamington National Park). Vam marxar dissabte de bon matí segons horari espanyol (a les 11'00) i és clar, vam arribar a l'hora de dinar i no vam tenir més remei que començar el cap de setmana amb una barbacoa a base de botis i xai (la nostra primera barbacoa de cap per avall!). La foto de la dreta correspon a l'únic nanosegon que van deixar a l'Albert cuinar. La barbacoa, la barbacoa, como me gusta la barbeque. Se'ns va posar tant be que volíem continuar el cap de setmana espanyol amb una migdiada però ens vam sobreposar i vam anar a inspeccionar el terreny i a passejar (bàsicament a fer temps per sopar...).

Vam sopar en l'únic hotel/ restaurant/ pub/ bar/ disco/ casino del poble que semblava tret d'una peli de Cocrodilo Dundee. Era molt autèntic i vam menjar força bé amb una bona cervesa fresqueta i música en directe. El tio va clavar Wonderwall d'Oasis. Després en tornar el càmping, vam estar fent unes partidetes a la botifarra sota un mantell d'estrelles tot fent uns xupitos de crema catalana i ratafia.... quin excés de catalanitat!!!! ... semblava que estiguéssim a Núria. Només ens faltava l'estelada. Feia bastanta rasquilla i vam poder estrenar els "NorthFace" que ens vam comprar a la Xina. Només per això ja va valer la pena carretejar-los.

Vam dormir en una mena de tendes prefabricades militars que tenien dos matallasos i vam usar sacs de dormir. No hi havia llum i vam haver d'utilitzar els mòbils per a il·luminar-nos. La veritat, l'Albert estava un pèl (... només un pèl!) cagadet perque estàvem a 50 metres d'un riuet i es pensava que hi hauria serps. Va bloquejar l'entrada de la tenda amb les sabates usades per si la pudor les repelia. A més a més, ens vam ruixar de repel·lent de mosquits. Tot va anar de conya, excepte pels ocells que curiosament es van llevar a les 4 de la matinada per a cantar com a desesperats. Els haguéssim escanyat, no crec que Pau Casals pensés en aquesta estampa en escriure la seva melodia ....

Diumenge vam fer una patejada pel parc natural d'uns onze kilòmetres. És el típic bosc tropical molt dens i amb una barreja sorprenent d'arbres molt alts i palmeres. Hi havia zones que eren gairebé fosques tot i que el sol picava de valent a fora del parc. El camí era força estret amb possibilitats (reals per a patosos urbanites) de caure per barrancs. L'Albert atent a terra buscant serps no va poder evitar entrebancar-se uns centenars de cops. Hi havia tres catarates repartides pel camí i un riu que vam haver d'atravessar uns cops. Ens ho vam passar molt bé. La Maite i l'Oriol són uns companys d'aventura ideals i millors persones (mmm és que han dit que volien llegir el blog...) .

Per a nosaltres, capgrossos urbanites, va ser tota una aventura estar en un bosc tant dens. En una de les catarates vam trobar la mama de les sargantanes enganxada a la paret i va ser força excitant. Però ja som dilluns i tornem a la realitat i a la rutina de la uni i de l'anglès. Ara bé, aquesta setmana serà molt i molt especial, l'Albert té previst llevar-se a les 4 del matí per a seguir tan el Chelsea com el Madrid i ha decidit posar-se la samarreta del Barça tota la setmana per estar per casa.... Força Barça!. Aquesta setmana també comencem els dos a anar al gimnàs de la Uni, per a tornar fets uns figurins,... i per no agafar complexes a la platja que els aussies estan tots super catxes... nois i noies.


















Bueno, nois i noies, amics i amigues,... ens veiem virtualment en un pròxim post

y. & a.

... la primera festa aussie

Ep

Aquest cop hem trigat una mica mes del normal perque ja estem de ple en la rutina diaria i no tenim tantes coses noves per explicar ni fem tantes fotos. Aquest cap de setmana, esperem produir mes novetats ja que anem a un parc natural molt conegut a prop de la zona. Ens quedarem a dormir en una mena de camping i farem caminates pels voltants i veurem molts patos i plantes i tal i farem el muntanyero. Ja farem fotos.

Dissabte vam estar passejant per una zona de la ciutat on es va fer la EXPO abans de Sevilla i que no coneixiem. Es un parc molt gran on es fan moltes activitats plena de bars, gespa i flors i te com una mena de platja artificial que hi va molta gent. Lamentablement, a Sevilla tota la zona de la Expo es una acumulacio de ferralla bandonada comparada amb aixo. El mes tipic de cap de setmana a Brisbane es agafar la familia i portar-la a qualsevol parc a fer una barbacoa. N'hi ha d’elèctriques i públiques a tots els parcs i tothom les cuida molt. N’hi ha fins i tot a les platges. Aqui es porta molt el tema barbacoa i es un element indispensable de totes les cases. Nosaltres tambe en tenim una que, encara no hem usat.

Per la nit, vam anar a la festa d’aniversari de l’Aline una amiga brasilenya molt guai. Tenim un grup d’amics, que son els de l’Oriol i la Maite, molt interessant amb gent de tot el mon: italians, francesos, xilens, aussies,... Estem contents amb aquests amics i marxarem amb ells de vacances a Nova Zelanda a passar el Nadal i segurament el cap d’any. Quan a Mataro siguin les 14 nosaltres ja estarem en ple 2007. La festa va ser la tipica festa de cine de 40 persones en una casa bebent a mes no poder i amb la musica molt alta. Hi havia gent de tot tipus i nacionalitat. Primer estavem un pèl tallats pero no sé pq, després vam acabar xerrant amb tothom.... el mojito potser?. Al final, cap a les 3, ens va dur a casa un tio de Bangladesh, en Paritam que feia 20 dies que s’havia tret el carnet i conduia un cotxe que podriem considerar d’època. Vam patir una mica, li costava passar de segona a tercera (de fet, no recordo que ho fes) i durant mig trajecte va anar al mig fre de mà posat. Només es va perdre un cop, i al final vam arribar a casa sans i estalvis.

Diumenge al mati ens vam tornar a llevar d’hora pel sol (abans de les 9) i durant tot el dia vam arrossegar les conseqüències de la nit anterior. La Yolanda va estudiar i l’Albert va fer una mica el marujo. Per fi ha aconseguit una bicicleta i va a treballar amb bici a la uni. Cal dir que el tema circulació és complicat, ja que els babaus dels aussies condueixen per l’esquerra i agafar les rotondes per l’esquerra és un pel surrealista.

Bueno, per no tenir res a dir,

això és llarguíssim. Acabem amb la foto d’un altre animal tipic australià que vam veure en el zoo de fa unes setmanes: el wombat. És un marsupial molt simpàtic que el definiríem com un porc amb cara de ratolí (els biolegs s’emprenyaran molt amb nosaltres pq no sabem distingir animals). Es passa el dia dormint i és molt tranquil. És molt gran i com a curiositat cal dir que necessita 14 dies per fer la digestió...que és el temps que vam necessitar nosaltres per recuperar-nos del pato laqueado de Beijing...

Fins un altre

a & y

... sol solet vine'm a veure ... peró més tard

Ep, avui fem un post molt assoleiat.

Primer de tot us adjuntem un parell de fotos de les platges on hem estat. Són platges molt diferents a les que estem acostumats. La foto sense nosaltres és de Gold Coast i l'altre de Sunshine Coast. Com podreu observar les quantitats de sorra són enormes i, molts cops, tens la sensació d'estar gairebé sol. A més a més, les onades són molt importants (paraís del surf) i els forts corrents marins fan que sigui perillós banyar-se. Parlant de perills, caldria afegir el tema dels animalons (per enéssima vegada). Dos dels animals més verinosos del món, "la medussa cofre" i el "pop dels anells blaus" viuen a les aigües de Queensland. Total, entre tanta platja i tantes onades, el tema dels vigilants de la platja és especial. Ells marquen una zona d'uns 15 m amb dues banderetes on et pots banyar i ells estaran pendents de tu. Si no et banyes davant seu, no et garanteixen auxili. Joer. Una altre tema és el sol. És tan intens que notes com et cremes, podries fregir un ou a sobre de la teva espatlla (sort de la crema 50 de l'Anna Espasa i sobrevivim), però ens hem hagut de comprar unes ulleres de sol per a anar a la platja, perque el simple reflex del sol et pot cremar els ulls.

Com ja sabeu ens llevem cap a les 6, pq a les 5 surt el sol i no podem dormir. Vivim en l'horari solar com les gallines. Diuen que a l'estiu és molt pitjor i que la gent és lleva cap a les 5. Coneixo d'un que feia surf cada dia abans d'anar a treballar. Un tema curiós és que els diferents estats d'Austràlia (són 6) canvien l'hora un dia diferent. De fet, on vivim nosaltres no canvien l'hora mai i molts cops passa que en creuar d'estat has de canviar l'hora. Estem una mica cansats de llevar-nos aviat pel sol pq hem de fer activitats per ocupar-nos aquestes primeres hores del matí com anar a fer esport o esmorzar molt i molt tranquilament. La Yolanda amb lo dormilega que era, arriba mitja hora abans al curs d'anglès que comença a les 8:30!!!!.

Parlant de sol i calor, us anunciem que ens hem enganxat a LOST (si Resina, per fi!). Tenint en compte que la TV Aussie és lamentable (un dia postejarem sobre això) i que aquí els videoclubs són molt més barats que a BCN, hem començat LOST pel primer capítol i els anem veient. Al Blockbuster, llogar un DVD de LOST (4 capítols) val 300 ptes i el pots tenir una setmana. Veureu que hem tornat a les ptes pq és molt més fàcil passar de dolars australians a ptes que a euros. Ara que ja ens havíem acostumat al puto euro.

Per acabar el tema solar, dir-vos que avui hem anat al cinema amb molta gent del departament de l'Albert a veure "An incovenient truth" (no sé ni quan la fan a BCN ni quin serà el títol). És una pel·licula de Al Gore sobre el canvi climàtic que recomenem molt i molt. Mostra dades irrefutables de l'existència del canvi climàtic, està ben feta i pensada per a tots els públics. Òbviament, com sempre, tenim alguna crítica que podem comentar un cop l'hagueu vist. El cinema aquí és més car, però avui ens ha convidat a tots el cap del departament on treballa l'Albert pq la peli era ecologista. Si li arriben a agradar les pelis X.... no vull ni pensar-ho.

Be be, fins aqui avui.

y & a

PD : Voldríem agrair-vos els comentaris i el feedback que rebem en els posts. Cadascun d'ells ens fan una il·lusió tremenda i ens ajuden a no sentir-nos tan lluny.