... de cap per amunt un altre cop

Eps

Això ja s'acaba. Volem el divendres 25 i arribem a Barna el 26 de maig. Ara estem de sopars i empaquetant.

Així doncs també tanquem la paradeta del blog.L'únic objectiu d'aquest era descriure les nostres peripècies aussies i poder interaccionar amb vosaltres. Moltes gràcies per dedicar una estona del vostre temps a llegir-lo, a enviar-nos mails comentant-lo i a afegir comentaris. Ens ha ajudat molt a superar l'enyorança i esperem que us ho hagueu passat bé llegint-lo.

Fins mooooooolt aviat

a i y



Tal i com diu el gran Andrés Calamaro....

Nos volveremos a ver
porque siempre hay un regreso
por eso contá con eso
pongo mi mano en el fuego por vos

... al riu Brisbane

eps

Tal i com us vam avançar en el últim post, el diumenge la Yolanda va fer esqui aquàtic al riu de Brisbane. El riu és conegut per estar un pèl brut i que algun que altre cop hi ha hagut algun atac de tauró (especialment a gossos). L’Albert havia reservat un pack per fer esquí aquàtic per la Yolanda amb el club de la universitat. En un principi, temia no poder posar-se de peu ja que és el més complicat però sortosament des del primer intent no va tenir cap problema. Una vegada alçada, si has esquiat per poc que sigui, mantenir l’equilibri és fàcil. Una altra història és fer salts, piruetes,… això s’ho va reservar per la propera vegada. Jejeje.

També va intentar “wakeboard” que és com snowboard però aquàtic i aquí ja no se’n va sortir tan bé. Com podeu veure a la foto, sí que va poder alçar-se però no es va sentir tan confident com amb els esquís.

Aquests dies estem de sopar en sopar, de celebració en celebració... tornarem rodolant. Aquest cap de setmana seguim amb el nivell de colesterol. Dissabte sopar íntim amb el nucli dur dels nostres amics i diumenge una barbacoa a casa nostra amb molta gent. Prometem algunes fotos. Avui l’Albert ha fet la presentació de la feina que ha fet aquests 8 mesos i ha anat molt bé. La setmana que ve és per burocràcia, tràmits varis, últimes compres i empaquetar.

Us mantindrem informats

Una abraçada

a i y

... a Darwin (2 de 2)

Epppp. Segona part de Darwin… (la primera està en el post anterior)

Darwin té molt més a oferir que no pas cocodrils o animalons estranys. És un indret on plou moltíssim durant mig any (tardor i hivern europeus) i queda pràcticament inundat. Després, durant la temporada seca, fa molta calor, els nivells d’aigua baixen i es formen cataractes i piscines naturals molt xules. L’únic petit problema és que és molt difícil discernir si hi ha cocodrils o no en aquestes llacunes naturals. Nosaltres ens vam banyar en dues o tres on el guia ens va assegurar que no n’hi havia, però no sempre és tan evident. L’any passat una turista fou empassada per un cocodril en una llacuna tot i que el guia va donar-li permís. Els cocodrils són molt sigil·losos.

Com podreu veure a les fotos, creiem que les piscines naturals on vam banyar-nos eren especialment estètiques. Un blau-verd cristal·lí a l’aigua unes muntanyes vorejant la piscina i una cataracta de més de 20 metres caient de manera contínua. A més a més, no hi havia gaire gent i estàvem a més de 35 graus de temperatura així que l’aigua cridava per a que et banyessis. Un cop fins i tot, vam pujar a dalt de tot de la muntanya per veure com l’aigua queia. Aquí podeu veure les fotos. A la de l'esquerra es pot intuir l'alçada de la cataracta i la dreta va ser quan ens vam posar just al límit. Esperem que es pugui apreciar la bellesa del moment.

Després dels dos dies de tour, vam anar a sopar tots els del grup i vam anar a dormir aviat ja que el dia següent teníem un altre tour de només un dia per un altre parc natural: Litchfield. Aquest parc es caracteritza per tenir els nius de termites més grans del món (veure foto). Les termites són com formigues blanques (no som biòlegs!!!) i els seus nius arriben als tres o quatre metres. És la construcció animal més important del món (més que la dels humans) si es té en compte la proporció de l’animal i el niu. Aquest niu està fet a base de herba digerida i saliva de termita. Òbviament, hi viuen milions de termites i només una termita reina que governa a tots els seus conciutadans termites.

Finalment, més fotos de cataractes i piscines naturals de Litchfield. Amb en David i la Marta. Només ens vam banyar a la zona de la dreta. L’última nit va ser bastant caòtica. Vam tornar a sortir de festa amb els del grup i vam tornar a coincidir amb els 3 danesos que ens van incitar a la beguda. Teníem el vol a la 1:40 de la matinada i vam estar de festa fins la mitjanit. Vam arribar a l’aeroport una mica cansats per tots els tres dies de caminar i per la festa i vam dormir les 4 hores del vol com uns campions. A les 6 de la matinada vam aterrar a Brisbane i l’Albert després d’una dutxa va anar a treballar (o almenys a pretendre-ho) i la Yolanda al llit.

Aquest cap de setmana és el penúltim que estem a Austràlia i ja hem començat amb els sopars d’adéu. Són molt tristos. Però ens animem sabent que ja queda menys pels sopars de benvinguda. Diumenge la Yolanda va fer esquí aquàtic pel riu Brisbane... però això serà en el proper post.

Una abraçada

y i a

... a Darwin (1 de 2)

Hola a tots i totes,

Aquest cap de setmana, aprofitant que dilluns era festa (el dia del treballador) hem fet el nostre últim gran viatge (sniff sniff). Hem anat a Darwin, a l’estat del territori del nord d’Austràlia, a 4 hores d’avió des de Brisbane. Allà ens vam trobar amb una parella de Rubí amics de l’Albert, en David i la Marta, que estan fent ruta per Austràlia.

Divendres nit vam volar cap allà on vam arribar a les 2 de la matinada (opció barata i convenient per la nostra butxaca, sempre). Vam dormir una mica i l’endemà a les 7 ja ens passaven a buscar per l’alberg ja que havíem reservat un tour de 2 dies per visitar Kakadu, suposadament un altre del miler de llocs únic i espectacular del país. Kakadu és un parc nacional enorme de quasi 20.000 km², comparable a l’extensió de Suïssa. Ha estat habitat per aborígens durant milers d’anys i actualment encara hi viuen alguns clans aborígens que se’n cuiden de la seva conservació. El tour era de 9 persones, nosaltres 4, tres danesos de 20 anys que semblaven els backstreet boys, una anglesa rara com ella sola i una aussie. El guia era molt espectacular, era el típic australià de desert enamorat de reptils, serps, bitxos i animals varis. De fet, vam fer la conya de que era semblant al gran Mick Dundee (Cocodrilo Dundee), suposo que pel fet de que la major part de la pel·lícula fou rodada a Kakadu. Aquí va una foto del guia amb un animaló taronja que no sabem ben bé el que era, però el guia va dir que era molt difícil de veure. Al notes se li va escapar la criatura i ens va donar un bon ensurt quan va començar a córrer entre nosaltres.

De camí a Kakadu vam parar al riu Adelaide on la gran atracció eren els cocodrils que hi habiten. Abans de pujar al vaixell però, el nostre guia es va penjar al coll unes serps llarguíssimes. Va dir que no eren verinoses però per si de cas, nosaltres no ens hi vam acostar. Aquí va ser on vam començar a donar-nos compte quin tipus de guia ens havia tocat, ... Després del xou de les serps, tocava veure els cocodrils. Nosaltres estàvem una mica desenganyats amb els cocodrils ja que a Cairns amb els pares de la Yolanda ja havíem fet un tour per veure’n i no n’havien vist cap. Però l’espècie típica de cocodril del territori del nord és diferent, es coneix comunament com “salty” perquè habita en aigües salades. Els cocodrils són uns animals molt especials ja que són el més semblant que tenim, actualment, als dinosaures de fa milions d’anys. Els “salats” són molt agressius i perillosos, poden arribar fins a 6 metres de llargada. A més a més, els cocodrils són molt territorial s i solitaris, vol dir que viuen separadament i a 1 km de distància entre ells i els guies ja es coneixen en cada zona el cocodril que hi ha, tenen inclús nom propi.

I es deixen veure fàcilment ja que utilitzen la tècnica bàsica de la pastanaga i l’ase: en una canya de pescar hi penjaven cuixetes de pollastre i entrecots i al cap de segons, divisaven el cocodril que s’acostava molt silenciosament. És acollonant quan veus que l’animaló s’acosta sigil·losament a un metre de la barca. Al cap d’uns segons d’observar el trosset de carn, s’impulsaven com un jugador de waterpolo i feien uns salts espectaculars. Era impressionant els salts que feien, com veureu a les fotos treien quasi tot el cos fora de l’aigua. Però no li donaven al primer salt, feien la jugada dos cops a cada costat per a que tots ho poguéssim veure i no ens apilonéssim en un costat amb el perill de que el vaixell bolqués. Era al quart intent que el recompensaven amb la carn per l’espectacle únic i increïble. Va ser una experiència increïble ja que ho vam poder veure de ben a prop. Per si de cas, però fèiem les fotos des de dins del vaixell ja que amb la dentadura que tenen, són capaços de engolir-se una vaca o cavall o inclús un humà sencer!. Vam fer milers de fotos. Són sense zoom!!! Inclús ens esquitxava. També vam fer un vídeo que ens reservem per impressionar (o avorrir) a les visites a casa nostra d’aquí molt poc.

Eren només 10 del matí quan vam tornar a pujar al cotxe i ja havia valgut la pena el viatge.

Durant el primer dia a Kakadu, vam estar veient unes obres d’art aborigen pintades a les roques
impressionants. El guia continuava parant a cada instant per a recollir serps, sargantanes, iguanes i cosetes d’aquestes, posant-nos els pèls de punta a tots, excepte a l’anglesa que era una enamorada de les aranyes i bitxos raros. Finalment, vam estar gaudint d’unes vistes impressionants i per la nit vam acampar sota les estrelles. La temperatura diària era d’uns 37 graus, ens foníem de calor. Per la nit, el guia ens va cuinar unes delicioses salsitxetes de búfal (mmmm, no hi ha res com la dieta aussie) i un cangur marinadet que encara se’ns repeteix per les nits i abans d’anar a dormir vam fer unes classes de djidgeridoo. I tot això en un dia!!!

El post ja és massa llarg, però tenim moltes més coses dels dos dies següents i fotos molt xules.... haureu d’esperar un parell de dies..

Un petó ben fort a tots/es

a i y

... setmana santa a Fraser Island

ep

Esperem que hagin anat bé les vacances. Nosaltres hem passat una setmaneta bastant mogudeta. Tot va començar el dimecres a la nit. Ens vam voler fer els moderniquis i vam anar a un concert dels 2manydjs al centre de la ciutat. Són uns djs belgues que punxen música relativament comercial amb bases techno. Total, que el concert havia de començar a les 20:00, però el que no sabíem era que hi havia mil milions de teloners i va començar cap a la 1 del matí i aquell dia ja vam anar a dormir molt tard. El dia següent (el dijous sant es treballa) tot el dia adormits el vam passar com vam poder. El pitjor va ser dijous a la nit. Els companys de pis van organitzar una festa rotllo american pie amb mes de 100 persones. Tenia un anunci a la pàgina web dels estudiants de la uni i tot. Va ser un descontrol. La gent anava a gates. Fins les dues cridant. Noslatres ens teníem que llevar a les 7 del matí i quasi no vam dormir. Al matí següent, semblava que hagués passat una guerra per la casa (ho diem amb tots els sentits pq ens van robar part del menjar de la nevera i tot, lamentable).

De divendres a diumenge hem estat a Fraser Island amb un tour molt xulo. Fraser Island és la illa de sorra més gran del món amb una extensió de 120 *15 km. És impressionant que tota sigui de sorra de platja. Només es pot circular amb 4 x 4. Per la platja es pot conduir relativament ràpid (uns 60 km/h) però pels camins de sorra de l'interior és molt lent. Els paisatges són impressionants: deserts, dunes, boscos tropicals amb una vegetació i fauna molt especial. És difícil resumir en unes fotos les vistes que es poden veure.













De la fauna autòctona de l'illa, destacaríem el dingo, un tipus de gos-llop, que està prohibit alimentar-lo ja que pot ser molt agressiu. En vam veure un parell, però no ens hi vam acostar pas, per si de cas.

Com veureu el temps ens va respectar, tot i que estava ennuvolat i van caure algunes pluges. L'única pega de l'illa és que les platges són espectaculars però és letal banyar-s'hi pels forts corrents, les medusses i els taurons. Però com a contrapartida, l'illa està plena de llacs i rius d'aigua fresca preciosos on sí que t'hi pots banyar. El primer dia vam anar a un llac molt xulo (llac Wabby). Per accedir-hi s'havia de fer una caminata d'una hora per l'interior que és com caminar pel desert (és la foto d'adalt a l'esquerra). Aquí va una foto del llac.


Al dia següent vam voltar per l'interior per veure i banyar-nos en els rierols que van cap al mar. Són molt xulos ja que l'aigua es cristal·lina (tal i com no es pot veure, jiji). També vam veure un vaixell embarrancat, que era una imatge molt xula. Fou durant molt temps el vaixell més ràpid del moment i connectava Austràlia amb Nova Zelanda. També vam visitar una zona (Pinnacles) on la sorra és de molts colors diferents (ocres, grocs, taronges,...) degut als minerals de ferro. Totes aquestes visites són vistes molt impressionants, de fet, Fraser Island és segurament un dels 5 millors llocs d'Austràlia segons totes les guies.


























La nit del dissabte va ser molt moguda. A la zona on dormíem, hi havia un bar molt popular entre els joves a l'illa on s'hi va aplegar moltíssima gent. Vam fer una bona festa amb karaoke inclòs. La gent va beure bastant, hi havia happy hour de 8 a 9 i es va desmadrar el tema una mica. Això ens va permetre socialitzar-nos més amb el grup. Els nostres preferits són els coreans. Són molt divertits i qualsevol cosa els sorprén. També hi havia suecs, mexicans, anglesos,... i dues pesades australianes que no ens marxaven ni amb aigua calenta. Finalment, el dia següent vam anar al millor lloc de la illa, un llac molt xulo d'aigua turquesa i sorra blanca envoltat de palmeres. Lamentablement, ens va ploure bastant i no feia calor suficient per a estar tota la estona banyant-se tot i que una estona sí que va valer la pena.














Avui dilluns, hem estat recuperant-nos del cap de setmana per poder tornar a la rutina. Tot i que això ha estat el començament del final... Tenim els 6 caps de setmana que ens quedem ocupats, encara ens queda un super viatge al Nord i quan tornem, segurament també estarem un parell de caps de setmana de dinars i sopars. I que consti, que no ens queixem, que tan de bó tinguem molts períodes a la nostra vida així...

Fins molt aviat

Records

y. i a.

... aniversari surfer

Ei, que tal?

Ja han passat uns dies des de l'últim post. Hem tornat a la rutina. Durant la setmana la Yolanda està liada amb la UOC i preparant els últims viatges que ens queden per Austràlia (dos o tres) i l'Albert ha tingut un pic de feina bastant important. Hem continuat anant al gimnàs i la Yolanda està fent un curs de tennis per a millorar la seva tècnica. També ha començat a jugar a squash amb unes amigues que ha fet.

Fa un parell de caps de setmana vam celebrar St Patricks (18 de març). Vam anar després de dinar a casa d'una irlandesa on hi havia una minifesta i vam estar fent uns beures fins les 5 de la tarda. Quan la cosa ja estava calenteta vam anar a un pub irlandès. Increïble, a les 5 de la tarda, una cua immensa, la gent begudíssima i disfressada i quasi no ens deixen entrar per anar amb sandàlies. Les 5 de la tarda eren com la 1 de la nit a Mataró. El pub estava a tope, música tradicional irlandesa en directe, tothom vestit de verd (cap problema per nosaltres) i disfressat amb motius irlandesos i molt i molt d'alcohol. Guinesss com no. El que no sabíem és el que el ball típic irlandès és molt curiós i semblant al aurresku basc. Tothom saltant com si hi haguessin brases al terra. Total, que a les 9 de la nit ja tornàvem cap a casa amb la feina feta com quan teníem quinze anys, però ens ho vam passar molt bé i vam conèixer gent nova. Aquí va una foto.


El cap de setmana passat vam anar a Coolangata, un poble surfer. Ho vam tornar a intentar però, un altre cop, no vam tenir gaire èxit i l'únic que fem és pujar i caure de la taula. El pitjor és veure al fons als australians fent unes piruetes increïbles sobre les ones. La penya és força professional i nosaltres uns pardillos. A més a més, a la Yolanda li va picar una medussa bastant cabrona i encara té la marca en tota la cama. Vam fer unes fotos, però curiosament en cap dels 2 segons i mig que vam estar sobre la taula ens vam fer una foto. Us ho podeu imaginar.


























Finalment, aquesta setmana hem estat de celebracions per l'aniversari de la Yolanda. De la seva part, moltes gràcies a tots/es els que us vau enrecordar. Vam anar de compres. Vam anar a sopar fora els dos solets jiji i ahir vam fer un bon sopar amb els amics de Brisbane. Vam anar al millor restaurant de bistecs de la ciutat. És un lloc molt antic del segle XIX on la llegenda diu que el descubridor de Brisbane es va parar a esmorzar per a contemplar l'escenari. I per això es diu Breakfast Creek Hotel. Tenen tots els bistecs de diferents tipus i mides exposats i tu esculls quin vols, com quan esculls una llagosta al port. Està molt bé. Tenen un bistec especial de 750 g!!!! que ningú va escollir ( ni en Chris que és de Texas!). Després de sopar la conversa es va tornar bastant espessa perquè tots teníem tota la sang a l'estòmac. De regals, hi va haver llibres, un ou de pasqua i especialment l'edició de viatge del nostre joc de taula a Brisbane, Descubridors de Catan, al qual estem enganxats. Anna i Albert, poseu-vos les piles que en dos mesos estem jugant!!!!. Aquí va una foto familiar per tal que els coneixeu. De dalt a abaix i d'esquerra a dreta són : Chris (Texas), David (Sud Àfrica), Cristian (Sardenya), Maite (Ivars d'Urgell), Tom (Melbourne), Becky (Anglaterra), Stefano (el prototip d'italià, Milà), Aline (Brasil), Albert, Portia (l'única aussie que realment és de la colla), Flavia (Sardenya), Yolanda, Oriol (de la plana de Vic) i Dino (Sardenya).



Ja us anirem explicant més cosetes. Demà anem a la platja (Byron Bay, un poblet molt hippy) i la setmana que ve anem tres dies a Fraser Island, la illa de sorra més gran del món on esperem veure uns llacs i unes platges espectaculars..... ja us direm.

Records

a. i y.

... mes tour amb papes (2 de 2)

Ep,

Ja tornem a ser aquí. El dia que vam anar a la Gran Barrera del Corall ho vam fer amb un vaixell que anava a la zona més allunyada de la costa. El corall era més dur i menys colorit (dominaven els colors verds i marrons) però vam poder veure molts més peixos que l’altra vegada. El vaixell es va aturar en dos llocs diferents. Els pares de l’Albert varen bussejar en els dos llocs i els hi va impressionar molt. Potser el primer lloc era menys agradable perquè estava infestat de meduses (les aigües són molt calentes aquí) i per això anàvem protegits de dalt a baix.

En la primera parada vam fer el nostre bateig de submarinisme. Només vam baixar quatre o cinc metres però ja va ser una experiència única. Va ser com nedar dins d’un aquari ple de peixos, de diferents mides i colors. Però, s’ha de dir que no tot és de color rosa. Hi va haver un moment, en començar la immersió, que vam estar a punt d’abandonar perquè ens va entrar una mica de pànic un cop vam ser a sota l’aigua. Jiji. Som uns campions. Ara sabem com es sentia (en els dos sentits de la paraula) en Darth Vader. La teva respiració ressona fortíssim i quan veus que estàs sota l’aigua, relativament lluny de la superfície, comences a accelerar la respiració i sembla que t’hagis d’ofegar i no hi ha aire a prop. Al cap dels primers minuts a sota l’aigua vam haver de sortir a la superfície. Sort que érem un grup de 3 persones i l’altra era més espavilat que nosaltres. La monitora ens va ajudar molt i gràcies a ella ho vam tornar a intentar i al final va valer la pena. Els primers minuts no veus ni corall ni peixos ni res, només estàs concentrat en respirar profundament i a poc a poc tal i com t’han ensenyat, però arriba un moment que t’adones que respirar és fàcil, que ja fa temps que ho fas i llavors comences a gaudir de la immersió. Ara riem de nosaltres mateixos. Aquí veieu algunes fotos d’abans i després de la capbussada.

Aquest cop no hem vist cap tortuga perquè la zona no era de tortugues sinó de ... taurons. Ho jurem. Vam veure un tauró d’un metre i mig nedant sota nostre. Aquesta foto és del fotògraf que la va tirar en el mateix dia. Diuen que n’hi ha molts per aquella zona. No sé si els australians són entesos o temeraris, però t’enganxen aquest esperit aventurer i fan que li perdis por a coses que realment acollonen com els cocodrils o els taurons. En el cas dels taurons ens repetien el tòpic de segurament ells tenen més por que tu i tot això. No sé si no han vist la pel·lícula o què.

Els dos dies següents vam aprofitar per canviar l’aigua pels boscos tropicals i vam fer unes caminades per la zona. Feia molta calor, 30-35 graus i molta humitat. Era com caminar en una sauna. Vam fer unes suades històriques. Aquests boscos tropicals són zones protegides amb una flora molt especial que no pots ni mirar malament sense que et multin. La bellesa dels boscos és espectacular, predominen un verd intens i arbres centenaris amb arrels quilomètriques. I les platges són bastant idíl·liques en el sentit que són com caribenyes: llargues, precioses, amb palmeres i cocos per terra però sense ningú que s’hi banyi. La raó: estan plenes de meduses molt més perilloses que les de mar endins. Hi ha una espècie que et pot matar en set minuts després de la picada. Quan ens expliquen aquestes coses, amb una tranquil·litat pasmosa, nosaltres flipem. Aquí vam unes fotos de la zona.

Ja hem tornat a la rutina a Brisbane. Però només ens queden dos mesos ja que tornem el 25 de maig. S’ha fet bastant curt, no?. Avui celebrem St Patrick, patró d’Irlanda (la qüestió es celebrar coses) i anem amb uns irlandesos amics d’en Chris a algun pub irlandès a veure (i beure) que fan. Ja us direm el què.

Records

y. i a.