... el citycat

Ep

Caram, caram. No estem tan enfeinats com per no escriure al blog, el que passa és que fent vida normal, no tenim tantes coses a dir. La festa del dissabte va anar molt bé, va ser més de xerrar i prendre alguna cosa que de beure al començament. El problema va ser que en Henrik va aportar un convidat (un japonès empanat) i en Chris només 4 (com a mínim eren noies maques) i, nosaltres vam aportar uns 20-30 convidats i semblava una festa nostra. La festa que va començar després de sopar (a les 9!) va acabar cap a les 3-4. Al final, hi havia un grup de gent que no coneixíem, que em penso que eren veïns del carrer.

Abans, el dissabte havíem anat a passejar per la ciutat amb el CityCat, que és com un bus-catamarà que va pel riu. La gent l’usava primer per distracció, però ara està agafant un ús més pràctic. Vam aprofitar per visitar zones de la ciutat que no havíem vist encara (i les que ens queden) i vam fer el típic fish and chips. Brisbane, està ple de “jacarandes” (aquest filòleg que m’ajudi!) i a part del color lila dels arbres deixen una molt bona olor.

Els diumenges, l’Albert ha trobat un equip de bàsquet per a anar a entrenar de 4 a 6 de la tarda (l’horari és màgic!). Està força bé, però tenen un bàsquet molt diferent al nostre. Bàsicament, és com jugar a tercera sense àrbits. Reparteixen molt, però si els hi fots un pal no els hi passa res. L'Albert s'ha fetn més amiguet d'un japonès que juga de 1 que és diu Hide. Per cert, hi ha un que és idèntic, clavat, exacte a Frank Rijkaard. Ho juro. Jiji. Com trobo a faltar en Companys i a en Resina q m'ajudaven a trobar dobles!!!! Aquí està ple de dobles que no puc compartir. Aquesta és la única referència que faré avui al barça. M'he llevat 3 dies a la matinada per veure dues derrotes i un empat-derrota. Tic fins als ous.

Aquesta setmana, la Yolanda ja no estudia anglès i s’ha dedicat a descansar i a començar a buscar feina. A veure si pot fer de professora de castellà, emulant la vida de Richard, jiji o sinó treballar en alguna cafeteria o alguna cosa així. L’avantatge que té és que no té massa necessitat de treballar, ja que de moment, ens mantenim. Ja hem acabat de veure la primera sessió de Lost (25 capítols en 1 mes quasi). Jiji. Els mirem conjuntament amb en Henrik i en Cris i els comentem. Després, alguns dies, juguem a cartes amb ells, bàsicament a l’UNO per a no perdre el toc. Però, l’Albert continua perdent sempre i enfadant-se amb la Yolanda perquè no juga per l’equip. Quin equip?

Ja hem comprat els bitllets per anar a Nova Zelanda (del 21 de desembre al 1 de gener), així que celebrarem el cap d’any 11 hores abans que vosaltres!. Estem molt emocionats pel viatge perque l’hem estat preparant amb els altres companys (Maite, Oriol, Dino i Aline) i sembla que pinta molt bé.

Aquest cap de setmana, he

m llogat un cotxe i anem cap al Sud, a un poble amb unes platges amb molt de renom: Byron Bay. Ja us farem saber el què.

Un petó a tots/es

a & y