... verd

Ep

Aquest cap de setmana hem anat de rutilla a un parc natural amb la Maite i l'Oriol (Lamington National Park). Vam marxar dissabte de bon matí segons horari espanyol (a les 11'00) i és clar, vam arribar a l'hora de dinar i no vam tenir més remei que començar el cap de setmana amb una barbacoa a base de botis i xai (la nostra primera barbacoa de cap per avall!). La foto de la dreta correspon a l'únic nanosegon que van deixar a l'Albert cuinar. La barbacoa, la barbacoa, como me gusta la barbeque. Se'ns va posar tant be que volíem continuar el cap de setmana espanyol amb una migdiada però ens vam sobreposar i vam anar a inspeccionar el terreny i a passejar (bàsicament a fer temps per sopar...).

Vam sopar en l'únic hotel/ restaurant/ pub/ bar/ disco/ casino del poble que semblava tret d'una peli de Cocrodilo Dundee. Era molt autèntic i vam menjar força bé amb una bona cervesa fresqueta i música en directe. El tio va clavar Wonderwall d'Oasis. Després en tornar el càmping, vam estar fent unes partidetes a la botifarra sota un mantell d'estrelles tot fent uns xupitos de crema catalana i ratafia.... quin excés de catalanitat!!!! ... semblava que estiguéssim a Núria. Només ens faltava l'estelada. Feia bastanta rasquilla i vam poder estrenar els "NorthFace" que ens vam comprar a la Xina. Només per això ja va valer la pena carretejar-los.

Vam dormir en una mena de tendes prefabricades militars que tenien dos matallasos i vam usar sacs de dormir. No hi havia llum i vam haver d'utilitzar els mòbils per a il·luminar-nos. La veritat, l'Albert estava un pèl (... només un pèl!) cagadet perque estàvem a 50 metres d'un riuet i es pensava que hi hauria serps. Va bloquejar l'entrada de la tenda amb les sabates usades per si la pudor les repelia. A més a més, ens vam ruixar de repel·lent de mosquits. Tot va anar de conya, excepte pels ocells que curiosament es van llevar a les 4 de la matinada per a cantar com a desesperats. Els haguéssim escanyat, no crec que Pau Casals pensés en aquesta estampa en escriure la seva melodia ....

Diumenge vam fer una patejada pel parc natural d'uns onze kilòmetres. És el típic bosc tropical molt dens i amb una barreja sorprenent d'arbres molt alts i palmeres. Hi havia zones que eren gairebé fosques tot i que el sol picava de valent a fora del parc. El camí era força estret amb possibilitats (reals per a patosos urbanites) de caure per barrancs. L'Albert atent a terra buscant serps no va poder evitar entrebancar-se uns centenars de cops. Hi havia tres catarates repartides pel camí i un riu que vam haver d'atravessar uns cops. Ens ho vam passar molt bé. La Maite i l'Oriol són uns companys d'aventura ideals i millors persones (mmm és que han dit que volien llegir el blog...) .

Per a nosaltres, capgrossos urbanites, va ser tota una aventura estar en un bosc tant dens. En una de les catarates vam trobar la mama de les sargantanes enganxada a la paret i va ser força excitant. Però ja som dilluns i tornem a la realitat i a la rutina de la uni i de l'anglès. Ara bé, aquesta setmana serà molt i molt especial, l'Albert té previst llevar-se a les 4 del matí per a seguir tan el Chelsea com el Madrid i ha decidit posar-se la samarreta del Barça tota la setmana per estar per casa.... Força Barça!. Aquesta setmana també comencem els dos a anar al gimnàs de la Uni, per a tornar fets uns figurins,... i per no agafar complexes a la platja que els aussies estan tots super catxes... nois i noies.


















Bueno, nois i noies, amics i amigues,... ens veiem virtualment en un pròxim post

y. & a.