... sempre hi ha una primera vegada

... per conéixer gent de tot el món. Al departament on treballa l'Albert, per exemple, hi ha gent de tot arreu, només hi ha un 20% d'aussies! Hi ha gent de la Índia, d'Itàlia, de Sud Àfrica, Bangadesh, Tailàndia, Nepal,... I la Yolanda va a classe amb gent de Bahrein, Suïssa, Mèxic, però sobretot de Korea. La setmana passada, va anar a sopar amb els koreans a un Vietnamita-xinés i s'ho va passar molt bé. És una cultura totalment diferent però són molt bona gent. Era el centre d'atenció ja que era la única no koreana i només feien que preguntar-li sobre la cultura espanyola. La Yolanda, és clar, els hi va deixar ben clar la diferència entre Espanya i Catalunya... entre el Barça i el Madrid,... Els coreans són uns malalts de futbol. Un dels seus amics coneix tota l'alineació de la selecció espanyola. Segons molts coreans, la lliga de futbol espanyola és la millor del món.


De tota la gent que coneixem, el nostre cercle íntim d'amics (amb els que parlem català com l'ase de l'Aznar), està format per la Maite i l'Oriol, en Dino i l'Steffano d'Itàlia, l'Olivier de França, l'Aline de Brasil i la Jimena de Xile, entre molts altres. Aquesta foto és d'un sopar a un mexicà, curiosament regentat per coreans. El menjar estava molt bó, la sangria no tant i no ens va fer oblidar el nostre Santa Clara.










... per conduir per l'esquerra. L'Albert, l'altre dia, es va estrenar en conduir per l'esquerra i amb un cotxe automàtic, per anar a buscar aigua residual a un colector amb un cotxe de la Uni. És com conduir un dels autos Aragon. Només cal un peu. Frenes o acceleres. I si no acceleres el cotxe es queda clavat. Tot i això, va ser un desastre i al cap de 5 minuts, el seu colega li demanava si us plau el canvi. Sembla que no, però costa acostumar-se a conduir pel costat contrari. El retrovisor i els intermitents estan a la dreta i cada cop que girava, feia anar el limpiaparabrisas (ha de tenir una traducció al català que desconeixem en aquests moments).

... per veure animals diferents. A les nits australianes, es poden veure entre molts altres dos tipus d'animals molt especials, als quals no hem pogut fer foto perquè és de nit. Ja ens en baixarem alguna d'internet. Un d'ells és el possum, que és una barreja entre ratolí i conill que surt per les nits i es dedica a caminar pels cables elèctrics com si fos un funambulista. I l'altre, més sorprenent encara, és el ratpenat. Són enormes, de pel·lícula, n'hi ha que fan mig metre entre ala i ala. Realment, per la nit, fan respecte. L'altre dia, l'Albert va veure la seva primera serp mentre circulava amb bici. Òbviament, no es va parar a fer-li la foto. Sí que vam fer la foto a un corb i uns quants lloros. La ciutat està plena de corbs, són com els coloms a Barcelona, ara ja ens hem acostumat a ells i al fet que es passin tot el dia cridant i volant ras molt a prop teu. Són uns ocells força savis i diuen que tenen molta mala llet i que si els espantes o els hi tires alguna pedra, s'enrecorden de tu i t'ataquen en grup. No ho provarem. L'altre foto és de lloros que vam veure al parc natural i que ens van fer gràcia ja que tenen els colors blau i grana. I que ens havíem guardat esperant una setmana un pèl més gloriosa que aquesta.









... per anar tranquilament a treballar, després de perdre el Barça al Bernabeu, sense que cap merengón et toqui els ous (paraules literals de l'Albert).

... per a trobar a faltar com mai el pa amb tomàquet i el fuet de Vic. Aquí el concepte de pa és pa bimbo i l'únic embotit que hi ha és pernil dolç i salami italià. L'Albert comenta que també enyora la mortadela d'oliva.

... per organitzar una festa a casa nostra. en Henrik volia celebrar tan si com no l'Oktoberfest i l'americà el Halloween i nosaltres la castanyada (encara no sabem d'on treurem les castanyes). Hem decidit fer una festa aquest dissabte a casa nostra i cadascú dels de la casa portarà els seus amics. Aquí les festes comencen cap a les 9, sopats i cadascú porta alguna cosa de beure o per picar. Així que només hem de posar gairebé la música. El diumenge prometem postejar les fotos.


Ara ja anem a dormir. Bona nit

una abraçada a tots/es

Nanit

a. & y.