... la primera festa aussie

Ep

Aquest cop hem trigat una mica mes del normal perque ja estem de ple en la rutina diaria i no tenim tantes coses noves per explicar ni fem tantes fotos. Aquest cap de setmana, esperem produir mes novetats ja que anem a un parc natural molt conegut a prop de la zona. Ens quedarem a dormir en una mena de camping i farem caminates pels voltants i veurem molts patos i plantes i tal i farem el muntanyero. Ja farem fotos.

Dissabte vam estar passejant per una zona de la ciutat on es va fer la EXPO abans de Sevilla i que no coneixiem. Es un parc molt gran on es fan moltes activitats plena de bars, gespa i flors i te com una mena de platja artificial que hi va molta gent. Lamentablement, a Sevilla tota la zona de la Expo es una acumulacio de ferralla bandonada comparada amb aixo. El mes tipic de cap de setmana a Brisbane es agafar la familia i portar-la a qualsevol parc a fer una barbacoa. N'hi ha d’elèctriques i públiques a tots els parcs i tothom les cuida molt. N’hi ha fins i tot a les platges. Aqui es porta molt el tema barbacoa i es un element indispensable de totes les cases. Nosaltres tambe en tenim una que, encara no hem usat.

Per la nit, vam anar a la festa d’aniversari de l’Aline una amiga brasilenya molt guai. Tenim un grup d’amics, que son els de l’Oriol i la Maite, molt interessant amb gent de tot el mon: italians, francesos, xilens, aussies,... Estem contents amb aquests amics i marxarem amb ells de vacances a Nova Zelanda a passar el Nadal i segurament el cap d’any. Quan a Mataro siguin les 14 nosaltres ja estarem en ple 2007. La festa va ser la tipica festa de cine de 40 persones en una casa bebent a mes no poder i amb la musica molt alta. Hi havia gent de tot tipus i nacionalitat. Primer estavem un pèl tallats pero no sé pq, després vam acabar xerrant amb tothom.... el mojito potser?. Al final, cap a les 3, ens va dur a casa un tio de Bangladesh, en Paritam que feia 20 dies que s’havia tret el carnet i conduia un cotxe que podriem considerar d’època. Vam patir una mica, li costava passar de segona a tercera (de fet, no recordo que ho fes) i durant mig trajecte va anar al mig fre de mà posat. Només es va perdre un cop, i al final vam arribar a casa sans i estalvis.

Diumenge al mati ens vam tornar a llevar d’hora pel sol (abans de les 9) i durant tot el dia vam arrossegar les conseqüències de la nit anterior. La Yolanda va estudiar i l’Albert va fer una mica el marujo. Per fi ha aconseguit una bicicleta i va a treballar amb bici a la uni. Cal dir que el tema circulació és complicat, ja que els babaus dels aussies condueixen per l’esquerra i agafar les rotondes per l’esquerra és un pel surrealista.

Bueno, per no tenir res a dir,

això és llarguíssim. Acabem amb la foto d’un altre animal tipic australià que vam veure en el zoo de fa unes setmanes: el wombat. És un marsupial molt simpàtic que el definiríem com un porc amb cara de ratolí (els biolegs s’emprenyaran molt amb nosaltres pq no sabem distingir animals). Es passa el dia dormint i és molt tranquil. És molt gran i com a curiositat cal dir que necessita 14 dies per fer la digestió...que és el temps que vam necessitar nosaltres per recuperar-nos del pato laqueado de Beijing...

Fins un altre

a & y