... lost in translation (Beijing 1era part)

Aquesta és una foto de la Yolanda envoltada de xinesos que expressa perfectament el nostre sentiment. Beijing està ple a vessar de xinos (concretament quasi 14 milions). Hi ha moltes feines que podria fer una màquina i que la fa un xino per estalviar. Hi ha xinos vigilant cada botiga, cada cantonada d’un supermercat. No hi ha parquímetres, hi ha un xino controlant cada carrer. Quan han de servir el te al congrés, no posen cartells, posen xinos aguantant els cartells. Avui per la tarda hem estat passejant pels voltants de l’hotel i érem dos Bill Murray a Lost in Translation. No hem vist ni un occidental. És una sensació molt rara. Només xinos i més xinos per a tot arreu.

Us adjuntem també una foto de l’estadi olímpic en construcció tal i com us havíem promés. És més que espectacular. Sembla un munt de ferralla apilada. Hi ha milions de coses que ens diferencien dels xinesos sense tenir en compte el físic i el menjar. Quan estan cansats s’asseuen en mig del carrer en forma de caganer i s’estan una estona mirant la gent passar. Vam anar a un súper i va ser una experiènica divertida, tenen moltes marques de les d’aquí, la nostra troballa més important van ser Donettes Panrico fets a Xina per 0.29€ un paquet de 8. Tenen tot de marisc viu que s’escapa de les caixes (crancs, gambes,...). Com a molts països del món, la conducció és un desastre. No sabria dir si condueixen bé o malament. Ja que per sobreviure amb aquest trànsit s’ha de ser molt bon conductor. Això sí condueixen molt lent. Els passos de vianants són de broma i no hi ha semàfors per vianants. Cada cop que creuem un carrer és com jugar al Prince of Persia. L'altre foto és del temple budista del Yonghe Kong que parlàvem en un post anterior.

Un petó. A & Y.