... primers dies a Brisbane

Dilluns, a les 6,30 del matí, vam aterrar a Brisbane, el nostre destí final per 9 mesos. Mentres recollíem les maleses, un gos de la polícia ensumava els equipatges en busca de menjar. Un dia explicarem per que no deixen entrar a Austràlia ni menjar, ni fusta ni llavors.

Brisbane, la capital de Queensland, és una ciutat moderna, en la que creua un riu molt gran, que la fa encara més atractiva. El barri on vivim nosaltres, Santa Lucia, just al costat de la Universitat de Queensland, és un barri residencial molt tranquil, ple de cases amb jardins ben cucos.

Nosaltres vivim en una casa de dues plantes, compartida amb dos americans (Chris i Amber) i un alemany (Henrik). De moment, hem fet migues amb Henrik, que pobret ara està una mica trist ja que portava tres setmanes amb la seva novia i ahir va tornar a Munich.

Nosaltres tenim dues habitacions contigues: el dormitori amb el llit, armari i tele i l'estudi amb taula i sofà. I el que és important, Internet wireless. La veritat és que les nostres habitacions són grans, sobretot comparat amb les dels altres.

Portem dos dies aquí i estem canviant els nostres hàbits dels horaris. Avui, per exemple, ens hem llevat a les 6 ja que aquí es fa de dia abans, i hem fet una mica de footing abans d'esmorzar. Aquí, la majoria de gent fa esport abans d'anar a treballar (footing, bici, squash,...). Hem dinat a la una, uns sandwichs i hem sopat fort a les 6,30h.

Tenim moltíssimes coses a explicar ja que tot és nou però per no avorrir-vos, explicarem només un parell d'anècdotes: hi ha animals raros per tot arreu; l'altre dia prenent algo a prop del riu, se'ns va posar al costat una mena d'iguana de més de mig metre i ningú li va fer cas. A la Yolanda una mica més se li surt el cor per la boca, però una dona del costat ens va veure patir i ens va dir que no n'hi havia per tant que només busca menjar. L'Albert li va dir que era el nostre primer rèptil salvatge que ho entengués. També hi ha ocells molt raros. Hi ha una especie de pavo que es passeja per la uni, que em penso que el caçare per cap d'any. L'altra anecdota és que avui han obert tots els telediaris amb l'enterrament oficial del caçador de cocodrils.Li han dedicat deu minuts. Estava el primer ministre i milers de persones. En Russell Crowe plorant. És increible, aquest home és més que un heroi aquí. El trobarem a faltar.

Ho deixem aquí per avui. Gaudiu de les fotos de la ciutat, del nostre barri i de la nostra casa.

A&Y