...Jet Lag

Confirmat. El jet lag existeix. Diumenge, vam arribar a Beijing amb dues hores de retard (a les 14 hora d’allà), a les 8 del matí hora de Barcelona. Dormir a l’avió és una experiència no gens recomanable. Hi havia xinesos molt ben preparats amb espardenyes i algun en comptes de dormir sobre el seu seient dormia amb el cap recolzat amb el seient de davant. D’esmorzar (dues hores abans d’aterrar), podies escollir entre fideus xinesos o frankfurt amb ous ja que a Beijing era l’hora de dinar i tot i que va costar, l’Albert va donar la talla.

El més destacable dels xinesos són les seves ganes de servir i ajudar. Tenim tot el dia xinesos pendents de nosaltres... ens van portar les maletes des de l’aeroport fins a la porta de l’habitació. Majoritàriament, són voluntaris universitaris que s’estan preparant pels Jocs Olímpics. Nosaltres estem situats a uns 9.5 km del centre (penseu que Beijing és tan extens com Bèlgica). Estem al costat d’on es construeix l’estadi olímpic. Ja adjuntarem fotos. El problema és que els xinesos no tenen ni idea d’anglès, però ni idea ni idea. I coses tant senzilles com explicar que la teva dutxa s’ha trencat no són tan senzilles, i has de recórrer a la teva experiència en mímica de jocs de taula.

El jet lag existeix. Tot i que diumenge vam anar a dormir aviat (a les 10 de la nit), al dia següent ens va costar de llevar-nos. La Yolanda es va passar tot el matí dormint i l’Albert adormint-se a qualsevol sofà del congrés. Esperem superar-ho aviat. La conferència va anar molt bé. Hi havia unes 300 persones escoltant a l’Albert i en va sortir molt content. Pel vespre, com veieu a les fotos hi haver una festa-recepció amb menjar i beure per als assistents al congrés en un parc davant el nostre hotel (la Yolanda s’hi va colar amb tot el morro). Hi havia moltes actuacions: òpera xinesa, cantants, acròbates, .... El més destacable i que no m’esperava viure mai, és sentir a un xinès repentinat cantant “O Sole Mio”, a més a més en el programa posava que cantava “My sun (Italian)”, jajaja. Boníssim. Després hem fet unes cerveses xineses (totalment imbevibles) amb gent del congrés. Per cert, la nostra habitació està en la desena planta de la torre de la dreta de la foto

Ara mateix són les 5.30 del matí de dimarts (veure foto adalt) i jo (Albert) aquesta nit he pogut dormir unes 5 hores. La Yolanda no ha pogut dormir fins ara (jeje) i a les set s’ha de llevar pobreta perquè anem a fer una visita al palau tibetà dels lames a les 9 (jeje). Abans, per això, farem un cafè.....

Una abraçada a tots, us trobe

m a faltar....