... nova zelanda (3 de 3)

eee

per fi l'últim post de Nova Zelanda.

Després de la caminata de tres dies, ens moríem per una dutxa. Però vam ser tan burros de reservar mig dia de kayaking el dia següent a les 7 del matí. Així que, just en acabar la ruta, vam menjar alguna cosa i vam conduir 4 hores fins al llac de Milford Sound al Sud de l'illa. Vam arribar de nit ( a les 23!) i l'únic alberg que hi havia estava ple. Estàvem tan cansats que ens feia pal buscar lloc per dormir i vam decidir dormir a les furgonetes i aguantar un altre dia sense dutxar-nos. La part bona va ser que en despertar vam adonar-nos que havíem aparcat en un indret preciós, a la vora d'un fiord. Aquí va una foto que vam fer a les 6 del matí.El kayaking va ser impressionant per la localització i les vistes. Era una entrada del mar a una zona entre muntanyes. La nit anterior havia plogut i feia una mica de fred però remant vam agafar calor ràpid. Vam estar voltant pel llac i tal, rema cap aquí i cap allà, però al cap de dues hores ja estàvem amb els braços garratibats i fins als .... A les fotos, per això fem veure que ens ho passem bé. jiji.











La salvació va ser que quan ja tornàvem, remugant, cap al final vam poder veure un parell de foques en estat salvatge, jijiji. Primer en vam veure una estirada a la roca prenent el solet i li vam tirar 400 fotos, cumplint tot el que s'espera de un guiri com cal. Però, el millor va ser que el cap d'una estona una altra foca es va posar a fer piruetes i a saltar molt i molt a prop de les nostres canoes. Tot i que el guia deia que no era gaire corrent, crèiem que eren unes foques que les tenen allà per a que et flipis i oblidis que portes tres hores remant com un burro i encara t'en queda una altra. De totes maneres, aquí van les fotos.

Aquella nit vam gaudir de la millor dutxa de la nostra vida, més ben dit, vam fer una super banyera de 30 minuts cadascú. Definitivament, del millor que vam fer a Nova Zelanda. Ja era el dia 28 i començàvem a tornar cap a Christchurch. Teníem 3 dies per fer el viatge de tornada i passàvem per la zona de glaciars. Aquests dies va ploure bastant i no vam poder gaudir de la illa tan com volíem. Però el dia que havíem d'escalar els glaciars, el 30, ens va fer molt bon temps. Un glaciar és com una llengua enorme de gel que generalment es troba a grans altituds. De fet, els dos que vam visitar nosaltres són els únics que acaben en un bosc. La foto que veieu està tirada a quasi 2 quilòmetres de distància de la base del glaciar Franz Josef. Per a que us feu una idea, la cova que es veu, devia fer uns tres o quatre metres d'alt.
L'empresa amb la que vam escalar ens va proveir de tot l'equipament necessari i anàvem extremadament protegits i carregats. Vam passar caloreta. Vam escalar durant unes dues hores i les vistes que vam veure van ser úniques per a nosaltres, que som més aviat tirant cap a mar. El gel tenia un color blavós molt xulo, i feia formes espectaculars. Un altre cop vam tirar milers de fotos que hem intentat resumir en tres. No cal dir-ho, l'Albert va relliscar uns quants cops. Aquell dia recordem que ens vam fotre un xai a la brasa tan bo.... mmmm. Tantes ovelles que tenen.













Finalment, vam arribar a Christchurch el dia de cap d'any i vam dormir en un alberg. En Dino va cuinar un sopar especial de cap d'any a base de tagliatelle amb marisc que va estar força bé. A l'hora de les campanades estàvem sols al menjador de l'alberg i ens vam fer nosaltres les campanades amb un rellotge d'allà. Vam comprar raïm i tot, per a fer-ho com a casa. A més a més, aquella nit va ser bastant freda. Va ser curiós que a l'alberg hi havia bastants xinesos que van passar totalment del tema amb els seus noddles de cada dia. Després vam sortir per la ciutat de festa una estona. A la plaça del poble vam tenir la sort de gaudir de la pitjor banda de la història... A més a més de fer-ho malament amb ganes, van tocar temes supercomplicats de U2, RedHot,... una pena. Així va acabar la nostra història a Nova Zelanda, sense veure ni un kiwi (ocell) i sense ni sentir a parlar del rugby, ni la haka ni tot lo típic del Nord.


Ja portem dues setmanes a Brisbane i no hem fet res d'especial a part de treballar i anar a la piscina o a la platja. Ens estem reservant perque a finals de mes marxarem a una illa al Sud d'Austràlia, anomenada Kangaroo Island que sembla que és molt espectacular perquè està plena de pingüins i lleons marins. A veure si no es fonen amb tanta calor...

Fins aquí, Nova Zelanda. Seguirem en contacte.

Una abraçada.

y i a