... nova zelanda ( 1 de 3)

Eps

Ja tornem a estar a Austràlia, sense diners i treballant.

Com ja us vam informar, hem passat aquestes vacances de Nadal i Cap d’any a Nova Zelanda, un país perdut al cul del món, que ha adquirit popularitat per la famosa trilogia de El Senyor dels Anells. El seu director, Peter Jackson, que és de Nova Zelanda, ja podia haver estat anomenat ministre de turisme del país ja que aquesta pel·lícula, sens dubte, ha estat la millor publicitat del país ( i un reclam turístic per a freaks de tot el món). Realment la pel·lícula és un bon reflex dels espectaculars paisatges diferents que es poden veure: muntanyes nevades, cascades enormes, selves tropicals, llacs impressionants amb aigues cristalines, els glacials… ah i sobretot inmensos prats verds amb milions d’ovelles. Sí sí, no és una exageració, milions, en concret quasi 40 milions d’ovelles i només 4 milions de neozelandesos. És un país ideal per a fotògrafs (nosaltres som amateurs i ens han quedat fotos molt xules) i per a esportistes d'aventura (es poden fer tots tan sigui d'aire, com d'aigua o terra). Per exemple, el primer pointing del món fou a Nova Zelanda, concretament al riu que mostra la foto de la dreta (riu per on van remar Frodo i companyia...)

Nova Zelanda està formada per dues illes, curiosament anomenades la illa del Nord i la del Sud. Nosaltres hem estat a la del Sud, la més muntanyosa i deshabitada (només hi viuen 600.000 persones amb una extensió semblant a Anglaterra). Així si pensàvem que a Austràlia, la gent viu espaidada, no és res en comparació a Nova Zelanda. Els pobles del Sud, fins i tot els que estan indicats al mapa com una gran urbe, estan formats bàsicament pel carrer principal i únic amb quatre cases al principi i al final, motels i albergs a les afores i al centre amb una mica de sort un centre d’informació, un parell de fish and chips o menjar ràpid i un supermercat. Per tant, la impressió que ens va donar és que tota la illa del Sud és un gran parc natural, amb una gran bellesa visual i sobretot moltes ovelles, juntament amb el turisme, el principal motor de l’economia del sud.

L’aventura nova zelandesa l’hem viscut juntament amb l’Oriol, la Maite, en Dino i l’Aline, companys del departament de l’Albert, compartint dues campervans super hippies. La idea inicial era llogar una caravana per tots 6 però quan ens vam decidir, ja estaven totes les caravanas llogades. És una manera molt comuna de viatjar pel país. Així doncs, vam trobar unes campervans amb tres seients a davant, amb un fogoenet per cuinar i uns matalassos per a habilitar-les per dormir a la nit. Generalment compràvem menjar i cuinàvem per a estalviar. Eren unes furgonetes molt xules decorades amb acudits tal i com podeu veure a la foto. Per nosaltres, ha estat una manera diferent de viatjar, emocionant ja que hem acampat en platges i

llacs preciosos. El problema és que ens feia bastant de fred tot i ser l'estiu, sobretot a les nits i als matins. I més d'un dia va ploure. L'altre problema era que no hi havia dutxes a les caravanes i per això hem anat alternant amb albergs ja que una dutxeta cada 3-4 dies, era bastant recomenable, no ens enganyem, MOLT.

El centre del viatge era una caminada de tres dies per les muntanyes seguint un recorregut molt conegut anomenat Routeburn. Durant els tres primers dies vam conduir fins al començament tot aprofitant per veure la major quantitat de coses possibles. Per exemple, vam caminar pel Mount Cook (la primera foto), que és el més alt de tot d'Australia i NZ i ofereix grans vistes i ens vam aturar a visitar alguns dels llacs més bonics de la illa. Els llacs són increiblement blau turquesa. Semblen passats pel photoshop. Ens hi quedàvem bocabadats una horeta tirant milers de fotos.

Que llarg! Esperem no haver-vos avorrit massa. En el proper post explicarem la caminata de 3 dies que va ser espectacular entre d'altres coses.

Com que no tenim diners, no viatjarem gaire aquest mes de Gener, així que farem durar el tema de Nova Zelanda per tenir algunes fotos xules i coses que explicar, jiji.


Records

y i a