... a kangaroo island (1 de 2)

Eeeeeee

Tal i com us vam comentar, dijous ens vam enlairar cap al Sud. Vam aterrar a Adelaida, la capital de l’estat d’Austràlia del Sud i vam visitar una mica la ciutat. Hi viuen més de 1.000.000 de persones en cases unifamiliars i és la ciutat mes familiar i tranquil·la que hem vist mai. Massa tranquil·la, diríem. L’únic que coneixíem de la ciutat era que el seu equip de futbol va fitxar al gran Romario per un mes per intentar arribar als playoffs. Pobre Romario, que devia fer en una ciutat tan sosa!. A la part “vella” de la ciutat (jiji, finals del segle XIX) hi ha els grans edificis de la ciutat: el parlament, la universitat, els museus,… Adelaida destaca pels museus dedicats a l’art aborigen. Vam visitar l’Australian Aboriginal Cultural Gallery per aprendre una mica els costums i la cultura aborigen. És increïble que aquesta gent fa menys de 250 anys visquessin com a la prehistòria. Un dia parlarem dels aborígens. Per anar fent boca us deixem amb una foto d’unes pintures típiques sobre fustes.

El divendres vam llogar un cotxe amb la Maite i l'Oriol i després de conduir un parell d’hores vam agafar el ferri cap a Kangaroo Island. El trajecte, de tan sols 45 min se’ns va fer etern ja que el mar estava molt mogut i ens vam marejar una mica. Kangaroo Island és una illa gran (2 hores conduïnt de punta a punta) on només hi viuen 5000 persones i infinitat d’animals salvatges. Els pobles amb carrers sense asfaltar de sorra vermella estan construïts al voltant de la benzinera, semblava de cine. Una anècdota per a què us feu una idea. Com que el divendres era el dia nacional aussie, la propietària de l’apartament que havíem llogat devia estar de festa i a l’oficina de l’allotjament no hi havia ningú. Vam trucar i ens van dir que l’apartament estava obert i les claus dins. Realment aquí no s’ha de patir per robatoris.

Vam poder veure molts animals típics australians en estat salvatge. De fet, s’ha d’anar molt en compte per conduir per aquesta illa ja que algunes carreteres no estan asfaltades i els animals creuen quan volen. Una nit, vam estar a punt a punt d’emportar-nos tres wallabies (mini-cangurs) per endavant. Parlant del tema, vam poder veure cangurs salvatges de l’espècie del Sud que és molt més peluda i gran que la que vam veure en el zoo. No ens vam acostar massa, però vam fer unes fotos i un vídeo molt xulo.

També vam anar a Seal Bay, una badia molt coneguda ja que és on descansen els lleons marins típics de la zona. Vam flipar quan vam arribar a la platja i hi havia més de 50 lleons marins estirats, jugant i prenent el sol. Vam poder baixar a la platja (amb guia) i ens vam poder acostar fins a uns 5 metres d’ells. Acollonant. De les mil fotos que vam fer, en posem algunes.

Aquesta espècie de lleons marins no té ullals com ens esperàvem i són enormes (el mascle pot arribar a 400 kg). Aquest sobrepès els hi passa factura en la seva lluita per la supervivència ja que són fàcilment predats per taurons i per això tenen una esperança de vida d’uns 20 anys. La seva vida en general és passar-se tres dies i tres nits sense parar caçant i nedant al mar (arriben fins a 300 km de la costa) i després descansar a la platja sense fer res durant tres dies i tres nits més. Vam poder veure com alguns arribàvem extenuats del viatge.

Fins aquí la primera part, a la segona hi haurà molts més animals a part de nosaltres. Jiji. Canviant de tema, avui a la nit hem fet país i hem ensenyat a jugar a la butifarra a en Bryan (kiwi) i a en Chris (yankee) i els hi ha agradat. Ara ja tenim una diversió més per les nits per passar aquesta xafogor que ens apreta tant. Quina calor!.

Ens veiem

Records