... gener

Eeeee

Com prova la pujada de gener? Nosaltres a Brisbane, estalviant. Aquí estem de rebaixes també, de banyadors i roba d’estiu., que ja ha arribat de ple. 23ºC de mitjana per la nit amb una humitat important i entre 30-35ºC de dia. Com que el sol surt a les 4:30 de la matinada (encara no ens en sabem avenir), a les 6 -7 del matí, el llit ja és una graella i quan ja ens hem girat dos o tres cops i ja estem a punt de convertir-nos en un kebab huma, ens hem de llevar, no importa a quina hora haguem anat a dormir. Ens passem el temps lliure a la piscina o si podem anem a la platja.

Han arribat dos nous habitants a la casa. Un de Canada, Jonathan i del qual podríem destacar principalment la seva panxa, un collaret molt rar i les seves ganes de parlar anglès superràpid com si fóssim Tony Blair. Us heu parat a pensar amb com de desconegut i soso que sembla Canada?. I un altre de Nova Zelanda, Bryan, que és un xaval de poble, força simpàtic i un pèl piratilla. Els dos estudien medicina. Resulta que el kiwi es va assabentar que teníem wireless il.limitat i es va posar a baixar pelis tot el dia.El que no sabiem cap de nosaltres es que el contracte del pis té un màxim mensual de capacitat de baixada i a partir d’aquell moment la xarxa s’alenteix espectacularment. Això ho vam descobrir el dissabte, que la xarxa va morir. Dissabte a la nit concretament. Dissabte a la nit que la Yolanda tenia un examen de la UOC a distància. L’examen era a les 22:30 (jiji, una bona hora per fer un examen, no?). Tenia que baixar-se l’examen, contestar-lo i pujar-lo a la xarxa en dues hores. Com deveu haver endevinat, no va poder ser i vam entrar en una crisi nerviosa, ja que portava dues setmanes estudiant. Total, que a la mitjanit vam haver d’anar cap al despatx de l'Albert a fer l’examen. L’Albert clapat fent un te i llegint un llibre i la Yolanda de 12 a 2 de la matinada fent l’examen. La tornada a casa va ser eterna. Dos zombies pel carrer a les 2:30 de la matinada.

Diumenge, ens vam relaxar a la piscina i després vam anar al cine a veure una pel·lícula de dibuixos animats de pingüins que canten i ballen. Sortint del cine vam fer unes fotillos a la ciutat de nit, que us posem aquí. La ciutat de nit és molt xula perquè cada edifici està il·luminat amb llums de diferents colors i també hi ha el riu que fa que tingui un toc més romàntic.

Aquesta setmana estan fent l’Open de Tennis d’Austràlia i cada dia mirem els partits. Per fi alguna cosa interessant a la tele. Cal dir que la TV Australiana és un drama de dolenta ja que és molt semblant a la nostra en termes de teleescombraries: Operación triunfo (va guanyar un tio que es caracteritzava per cantar amb falset), Allá tú (el programa menys intel·ligent de la història), Mira quien Baila (hi participa el gran triplista Andrew Gaze!), Diarios de Patricias i tal. A més a més, hi ha molts culebrots, no

us creureu ... encara fan Veïns !! i ara estrenen una supernovetat: Betty la Fea en versió anglesa. Ja només ens faltava això. Sort, que fan molts esports, bàsic

ament cricket, i que també hi ha moltes sèries com CSI, Simpson, Futurama, però com que són en anglès, algunes com House no les seguim.... de fet, House hi ha cops que no l’entenem ni en espanyol. Total, que quasi no la mirem. Ara estrenen la tercera temporada de LOST, i la sisena de 24. Per fi, alguna cosa bona. Sempre ens quedaran els DVDs.

Divendres és el dia nacional d’Austràlia, i dijous ens l’agafem de vacances i aprofitem aquest minipont per anar a una illa molt xula. Per fi tindrem material per un post decent. L’altre dia vam rebre totes les fotos dels nostres companys de viatge de Nova Zelanda. En posem un parell de molt i molt xules.

Be doncs, fins la setmana que ve, on esperem tenir fotos de pingüins i lleons marins, tot i que no cantaran ni ballaran... esperem.

records

a. i y.