... nova zelanda (2 de 3)
eps eps
Durant els dies 24,25 i 26 de desembre vam fer la "Routeburn track". És una caminata molt popular de Nova Zelanda que es pot fer en 3 o 4 dies en els quals pots veure gran varietat de paisatges. Potser són les millors fotos que hem fet mai. Són només 33 km ens els quals s'ha de pujar una muntanya i baixar seguint la vall del riu Routeburn. L'arribada és molt a prop d'Isengard. La ruta és un pèl complicada en el sentit que no sempre hi ha camí i que de vegades has de passar per rierols, i zones relativament perillloses (a l`hivern està la ruta està tancada).
La ruta té unes vistes del conjunt muntanya+neu+riu+vall+llac que ens van impressionar. A més està plena de cascades que te les trobes de cop i és molt xulo.
Vam caminar unes 5-6 hores diàries tenint en compte les paradetes de refrigeri, fotos, etc,.., Dormíem en petites cabanes (50 persones) on només hi havia una zona de lliteres, una cuina, i uns lavabos (no dutxes, no aigua calenta). Com que dormíem tots junts, és de calaix que hi havia gent que roncava. Doncs el que dormia a sota de la Yolanda, no roncava, el tio cridava a muerte i la Yolanda es va obsessionar i no podia dormir. En un moment de desesperació va cridar : Stop snoring please (Pari de roncar si us plau!), llevant a bastanta gent (a l'Albert) excepte el cabró que roncava. Havíem reservat la ruta amb bastanta antelació ja que, tot i les dates nadalenques, estava bastant ocupada. A les dues fotos següents es poden veure en la distància les dues cabanes on vam dormir els dos dies. Per cert, potser ens veureu bastant abrigadets ja que feia fred, especialment a les nits, tot i que de dia acabaves caminant en maniga curta.
El principal inconvenient va ser que vam haver de carregar el menjar, la roba, sacs de dormir i tot el necessari a la motxilla per tres dies i aquestes pesaven molt i molt (vam acabar amb un mal d'esquena important). El menjar fou ... mmm lamentable, especialment considerant que era Nadal i St Esteve i que tot el món s'estava fotent uns atracons històrics (volem escudella!!!!). Esmorzàvem pa bimbo amb nutella i cafe, dinàvem pa bimbo (!) amb pernil dolç o tonyina i sopàvem sopa i pasta de sobre (d'aquella que només s'ha d'afegir aigua calenta). També carretejàvem fruita, fruits secs i molta xocolata. Segurament ( i això esperem), va ser i serà el pitjor sopar de Nadal de la nostra vida. En la foto, fem un esforç inhumà per a somriure tot i el cansanci i les exquisiteses de la taula (això groc que es veu és la pasta). A més a més, per a rematar-ho, el dia de Nadal, tots els de la cabana es van reunir per a cantar nadales en anglès, ... jingle bells, jingle bells, ... mentres nosaltres aprofitàvem les nits per a jugar al set i mig.
Vam fer el cim (!) en el segon dia i les vistes eren molt xules. Aquí teniu una foto de tots fent el burro a dalt de tot. També vam deixar les motxilles en un petit refugi que vam trobar i vam pujar fins a una zona de neu molt xula. Òbviament, no caldria dir-ho, just després de la foto que veieu, l'Albert va relliscar i va baixar la zona de neu de cul i queixant-se de la perillositat del recorregut. Tota la tarda amb el pantaló xop.
L'últim dia ens va ploure molt i ens vam plastificar tots per a seguir caminant. No vam fer gaire fotos per a no perjudicar la càmara. El millor del dia, (a part d'arribar al final), fou atravessar una catarata que portava molta molta aigua i que ens va deixar ben xops. Us deixem amb dues fotos més del recorregut que ens agraden molt, especialment la dels llacs cristal·lins en els quals t'hi podies emmirallar. Veureu que l'Albert porta una bossa groga molt xula, jiji, és la brossa ja que només hi ha contenidors de brossa al començament i al final del viatge.
Ahir vam quedar tots els del viatge a casa nostra per intercanviar-nos fotos, menjar pizza i veure el Senyor dels Anells. Dissabte nit de friquis i d'estalvi total. Vam intentar descobrir les localitzacions de la peli on havíem estat.
Res més, en l'últim post explicarem quan vam fer kayaking i escalada en la zona de glaciars i com vam passar el cap d'any.
Una abraçada de a. i y.
Durant els dies 24,25 i 26 de desembre vam fer la "Routeburn track". És una caminata molt popular de Nova Zelanda que es pot fer en 3 o 4 dies en els quals pots veure gran varietat de paisatges. Potser són les millors fotos que hem fet mai. Són només 33 km ens els quals s'ha de pujar una muntanya i baixar seguint la vall del riu Routeburn. L'arribada és molt a prop d'Isengard. La ruta és un pèl complicada en el sentit que no sempre hi ha camí i que de vegades has de passar per rierols, i zones relativament perillloses (a l`hivern està la ruta està tancada).
La ruta té unes vistes del conjunt muntanya+neu+riu+vall+llac que ens van impressionar. A més està plena de cascades que te les trobes de cop i és molt xulo.
Vam caminar unes 5-6 hores diàries tenint en compte les paradetes de refrigeri, fotos, etc,.., Dormíem en petites cabanes (50 persones) on només hi havia una zona de lliteres, una cuina, i uns lavabos (no dutxes, no aigua calenta). Com que dormíem tots junts, és de calaix que hi havia gent que roncava. Doncs el que dormia a sota de la Yolanda, no roncava, el tio cridava a muerte i la Yolanda es va obsessionar i no podia dormir. En un moment de desesperació va cridar : Stop snoring please (Pari de roncar si us plau!), llevant a bastanta gent (a l'Albert) excepte el cabró que roncava. Havíem reservat la ruta amb bastanta antelació ja que, tot i les dates nadalenques, estava bastant ocupada. A les dues fotos següents es poden veure en la distància les dues cabanes on vam dormir els dos dies. Per cert, potser ens veureu bastant abrigadets ja que feia fred, especialment a les nits, tot i que de dia acabaves caminant en maniga curta.
El principal inconvenient va ser que vam haver de carregar el menjar, la roba, sacs de dormir i tot el necessari a la motxilla per tres dies i aquestes pesaven molt i molt (vam acabar amb un mal d'esquena important). El menjar fou ... mmm lamentable, especialment considerant que era Nadal i St Esteve i que tot el món s'estava fotent uns atracons històrics (volem escudella!!!!). Esmorzàvem pa bimbo amb nutella i cafe, dinàvem pa bimbo (!) amb pernil dolç o tonyina i sopàvem sopa i pasta de sobre (d'aquella que només s'ha d'afegir aigua calenta). També carretejàvem fruita, fruits secs i molta xocolata. Segurament ( i això esperem), va ser i serà el pitjor sopar de Nadal de la nostra vida. En la foto, fem un esforç inhumà per a somriure tot i el cansanci i les exquisiteses de la taula (això groc que es veu és la pasta). A més a més, per a rematar-ho, el dia de Nadal, tots els de la cabana es van reunir per a cantar nadales en anglès, ... jingle bells, jingle bells, ... mentres nosaltres aprofitàvem les nits per a jugar al set i mig.
Vam fer el cim (!) en el segon dia i les vistes eren molt xules. Aquí teniu una foto de tots fent el burro a dalt de tot. També vam deixar les motxilles en un petit refugi que vam trobar i vam pujar fins a una zona de neu molt xula. Òbviament, no caldria dir-ho, just després de la foto que veieu, l'Albert va relliscar i va baixar la zona de neu de cul i queixant-se de la perillositat del recorregut. Tota la tarda amb el pantaló xop.
L'últim dia ens va ploure molt i ens vam plastificar tots per a seguir caminant. No vam fer gaire fotos per a no perjudicar la càmara. El millor del dia, (a part d'arribar al final), fou atravessar una catarata que portava molta molta aigua i que ens va deixar ben xops. Us deixem amb dues fotos més del recorregut que ens agraden molt, especialment la dels llacs cristal·lins en els quals t'hi podies emmirallar. Veureu que l'Albert porta una bossa groga molt xula, jiji, és la brossa ja que només hi ha contenidors de brossa al començament i al final del viatge.
Ahir vam quedar tots els del viatge a casa nostra per intercanviar-nos fotos, menjar pizza i veure el Senyor dels Anells. Dissabte nit de friquis i d'estalvi total. Vam intentar descobrir les localitzacions de la peli on havíem estat.
Res més, en l'últim post explicarem quan vam fer kayaking i escalada en la zona de glaciars i com vam passar el cap d'any.
Una abraçada de a. i y.
posted by Yolanda i Albert @ 3:46 PM
1 comments
1 Comments:
uauuuuu!
fa un moment quan hem xatejat encara no havia mirat els posts de NZ i no us he pogut fer cap comentari. Ara estic amb la boca oberta davant la pantalla. Quina passada!Em seria igual menjar pa bimbo per Nadal si tornés amb aquest record tan impressionant. Lo de dormir amb 50 tios/es que ronquen no sé però per si algun cop hi vaig m'emportaré taps per les orelles ara que ja m'heu advertit. A veure si pengeu el capitol 3 vull veure si hi ha algun orco perdut per allà i com son els arbres dels famosos kiwis de NZ. Petons!!
Post a Comment
<< Home